Les pensions Que vénen
Les pressions de la Comissió Europea perquè Rajoy avanci la reforma de les pensions aprovada el 2011 esdevindran en els pròxims mesos insuportables. El més probable és que tinguem una nova reforma de pensions abans de l'estiu. I això per dos motius. El primer, l'obligació de reduir el dèficit públic que continuarà existint fins i tot en temps més galdosos que els actuals. El segon, més a curt termini, els problemes que està generant el dèficit actual de la Seguretat Social.
Començant per aquest segon aspecte, el 2012, i per primer cop en els últims quinze anys, la Seguretat Social ha presentat un dèficit pròxim als 10.000 milions d'euros. Aquest dèficit s'ha salvat utilitzant una part de la guardiola acumulada amb les cotitzacions de l'etapa d'expansió: una xifra propera als 65.000 milions d'euros. Gaires anys més com aquest reduiran excessivament aquest fons de garantia en el futur.
L'altre aspecte, el de llarg termini, és realment preocupant. Reflecteix l'envelliment de la població espanyola. Entre el 2012 i el 2022, segons l'INE, la població de 16 a 39 anys caurà fins als 15,4 milions, una davallada del 24%, alhora que la de més de 65 anys augmentarà un 18%, dels 8 milions als 9,4 milions. Si la projecció s'amplia fins al 2052, l'envelliment és, simplement, paorós: l'INE estima que el 37% de la població tindrà més de 64 anys i seran ja 15,2 milions; al mateix temps, hi haurà un 10% menys d'habitants totals, i una població potencialment activa, de 16 a 64 anys, que passarà dels 30,7 milions als 20,8 milions entre 2012 i 2052. Atesa la duresa d'aquest panorama, veurem canvis en el nombre de fills, tot i que la falta de polítiques de suport a la família al nostre país és un problema crònic. També hi haurà canvis en la presència femenina, que anirà en augment, i altres onades immigratòries. Però on s'actuarà més directament els pròxims anys és en l'edat de jubilació. Els 67 anys previstos per al 2027 probablement seran avançats a 2020. A Alemanya ja es parla de jubilació als 69. Cal insistir que un país que no té fills, com el nostre, està condemnant a reduir pensions i/o a absorbir creixents onades d'immigració. La primera mesura està al caure.
Catedràtic d'economia aplicada a la UAB
