Explorar o protegir: el dilema ecològic del matrimoni que va crear The North Face

BarcelonaSovint, Douglas Tompkins navegava en caiac pel llac General Carrera, entre l'Argentina i Xile, a la Patagònia. Tot i ser nascut a Ohio, als Estats Units, aquell paratge s'havia convertit en casa seva. Hi havia arribat feia dècades per explorar-lo i s’hi havia quedat per protegir-lo. Tompkins era un empresari apassionat de la natura que el 1968, amb la seva dona, Susie Tompkins, havia creat The North Face, la marca especialitzada en productes per fer muntanyisme. Durant molts anys, havia dedicat bona part de la seva fortuna a comprar terres d’alt valor ecològic per retornar-les a la natura. L'objectiu era blindar-les legalment perquè l’activitat humana no les tornés a degradar. Adquiria, restaurava, protegia i, finalment, cedia aquells espais perquè es transformessin en parcs naturals. 

El 8 de desembre del 2015, però, tot va ser diferent. Mentre navegava pel llac, el cel es va tapar i, de cop i volta va començar a bufar el vent. En qüestió de minuts, el caiac va bolcar. Tompkins va resistir a l’aigua glaçada durant més d’una hora, però va morir d'hipotèrmia. Avui, la marca forma part del catàleg de VF Corporation, un colós que la gestiona juntament amb Vans i que factura més de 8.000 milions d'euros anuals arreu del món. Però, com s'ho va fer el matrimoni Tompkins per tirar endavant l'empresa?

Una petita botiga

A finals dels anys 60, Douglas i Susie Tompkins s'havien contagiat de la cultura de l’exploració que imperava a Califòrnia. Era un moment en què l’escalada, el senderisme i la vida a l’aire lliure començaven a deixar de ser pràctiques minoritàries. El 1966 van crear The North Face amb una ambició molt concreta: oferir equipament funcional, resistent i honest per a persones que volien aventurar-se a la natura. La marca va néixer vinculada a l’experiència directa del terreny i a la necessitat de resoldre problemes reals com el fred, el pes, la resistència o la protecció.

El projecte va començar com una petita botiga al nord de la badia de San Francisco, lluny dels centres financers i molt més a prop de les muntanyes que obsessionaven el matrimoni. Aquell espai es va convertir ràpidament en un punt de trobada per a escaladors, excursionistes i aventurers que tornaven del Yosemite. No era només un lloc on comprar material, sinó un espai on es compartien experiències, rutes i maneres d’entendre la muntanya. "La necessitat ha d’anar abans que el luxe", advertien els Tompkins a la carta que obria el primer catàleg de la marca.

La venda del negoci

L’aventura empresarial de Douglas Tompkins, però, va ser breu. Al cap de pocs anys de posar-la en marxa, va decidir vendre The North Face i desvincular-se’n. La marca començava a créixer, a estructurar-se com a negoci, i ell ja intuïa una incomoditat que l’acompanyaria tota la vida: l’expansió comercial tenia un preu, i no sempre era compatible amb la relació exigent i respectuosa amb la natura que defensava.

Concretament, es va desfer del negoci el 1967, només un any després de l’obertura de la primera botiga. Tompkins va vendre la seva participació a Kenneth Hap Klopp per 50.000 dòlars, que en va assumir la direcció. Mentre el fundador marxava cap a la Patagònia per escalar la muntanya Fitz Roy i obria una nova etapa vital allunyada del negoci, The North Face iniciava un camí d’expansió que ja no tindria marxa enrere.

La marca va créixer com a empresa especialitzada en equipament d’exterior. Any rere any, ampliava el catàleg i professionalitzava l’estructura fins que va deixar de ser una firma pensada exclusivament per a escaladors i alpinistes per convertir-se en un referent global del sector dels esports d'exterior. A finals dels anys 90 i sobretot a partir dels 2000, The North Face ja havia entrat de ple en l’univers del gran consum i de l’estètica urbana. L’any 2000, la marca va ser adquirida per VF Corporation per 25,4 milions de dòlars.

Un cop fora de The North Face, Douglas Tompkins va cofundar Esprit, una firma de moda que durant anys va tenir un gran recorregut internacional. Amb el temps, però, també se’n va desprendre. Tompkins començava a qüestionar el paper de la indústria de la moda i el seu impacte ambiental, i va decidir orientar definitivament la seva vida cap a altres formes d’aventura, com el cinema, i sobretot cap a la conservació del territori.