Aportacions a plans de pensions: no hi ha estalvi fiscal real
A final d'any normalment pensem com podem estalviar en l’IRPF. Comencem, però, amb una mala notícia: a Catalunya –en comparació amb altres comunitats autònomes– les possibilitats són força limitades. Mentre que en altres territoris es poden desgravar despeses tan quotidianes com el gimnàs, aquí les deduccions existents sovint són difícils d’aplicar per a la majoria dels contribuents, com ara la compra d’un vehicle elèctric, les reformes d’habitatges amb millores d’eficiència energètica o la compensació per pèrdues en accions.
Una de les poques opcions realment habituals és la reducció de la base imposable per aportacions a plans de pensions privats. Fa uns anys aquest instrument era molt més atractiu, però actualment la reducció està limitada a un màxim de 1.500 euros anuals per a aportacions individuals, o fins a 10.000 euros en total si l’empresa també hi contribueix. És a dir, per molt que una persona aporti, per exemple, 20.000 euros al seu pla de pensions de manera individual, a la declaració de la renda només se’n podrà reduir la base en 1.500 euros.
Tot i que aquest mecanisme ofereix un benefici fiscal immediat, a llarg termini presenta més inconvenients que avantatges. D’una banda, els diners queden bloquejats i només es poden rescatar en determinades circumstàncies previstes per la llei. La part positiva és que és un instrument financer que acaba donant un resultat positiu en la majoria d’ocasions donat el seu llarg termini temporal. De l’altra, quan es recuperen, tributen íntegrament com a rendiments del treball, i s'hi aplica l’IRPF vigent en aquell moment.
Sovint, a més, el tipus impositiu futur és superior al que teníem quan vam generar la renda. Per tant, no es tracta d’un estalvi fiscal real –l’Estat no renuncia mai a cobrar– sinó simplement d’un ajornament del pagament de l’impost.
