Intel·ligència artificial pública i gratuïta: la via eslovena que no convenç els experts

BarcelonaÉs la gran revolució del segle. La intel·ligència artificial ha transformat la indústria, les finances, la salut i la vida dels ciutadans. En poc més de tres anys, els usuaris s'han acostumat a les gestes tecnològiques de ChatGPT i altres processadors d'intel·ligència artificial per externalitzar neguits i decisions del dia a dia que abans requerien més temps i esforç. I tot apunta que estem només al començament.

Però hi ha un detall important: aquesta revolució està principalment en mans d'empreses privades, moltes de les quals ofereixen funcionalitats només accessibles amb subscripcions de pagament. Així, els serveis més avançats queden fora de l'abast d'un gran gruix de la població, un greuge que podria ser un obstacle per a l'accés universal a una tecnologia que s'està tornant essencial per al funcionament de la societat.

Davant d'aquest auge accelerat, Eslovènia vol establir un precedent i convertir-se en el primer país del món en crear una plataforma nacional d'IA generativa amb accés gratuït per a tots els ciutadans. L'objectiu és garantir que tots els individus, empreses, universitats i institucions del país puguin fer servir les eines més punteres sense dependre de les grans corporacions.

L'estratègia, presentada pel primer ministre, el liberal Robert Golob, a mitjans de novembre, pretén garantir l'accés gratuït a la IA generativa, és a dir, la que crea nous continguts, textos, sons i imatges, a tots els eslovens i assegurar "que les dades no puguin ser gestionades per multinacionals, sinó únicament pel mateix usuari", va explicar. L'executiu assegura que el processament i emmagatzematge s'ubicaran dins de la Unió Europea i que l'usuari conservarà el control sobre les seves dades, un fet que, a priori, hauria de reforçar la privacitat dels ciutadans respecte a models comercials entrenats amb dades agregades. Tot plegat es farà en llengua eslovena, en una aposta per desenvolupar més contingut en aquesta llengua que parlen dos milions de persones.

La plataforma, que hauria d'entrar en funcionament durant la primera meitat del 2026 segons els terminis anunciats pel govern, comptarà amb una inversió de 10 milions d'euros anuals. Aquest dijous es tanca la primera etapa de licitació per a les empreses que vulguin optar-hi.

Però si els usuaris ja tenen accés a la versió gratuïta d'eines comercials com ChatGPT o DeepSeek, quin és el sentit de destinar recursos a una plataforma pròpia? L'expert en intel·ligència artificial de l'institut eslovè Jozef Stefan ho explicava a la ràdio nacional amb la següent metàfora: "La diferència és tan gran com presentar-se a una cursa amb un cotxe urbà mitjà en lloc d'un monoplaça d'alta competició. Si volem competir, ens cal el millor equipament", sentenciava.

Si bé el govern no ha entrat a detallar les especificitats de la iniciativa, de la licitació es desprèn que l'objectiu final no és desenvolupar un model propi d'IA generativa des de zero, sinó crear una plataforma mitjançant acords amb proveïdors i, en paral·lel, consolidar infraestructura per desenvolupar i desplegar models propis.

Menys sobirania digital

Sobre com s'ha d'articular aquesta fórmula, hi ha molta controvèrsia. Un acord de l'Estat amb grans proveïdors com ChatGPT, Google Gemini o Anthropic Claude aconseguiria efectivament garantir l'accés gratuït a la tecnologia més puntera. Però, paradoxalment, allunyaria Eslovènia de tenir sobirania digital, ja que la faria més esclava dels interessos i de les orientacions nacionals de les grans corporacions. Això és el que denuncien desenes d'experts i organitzacions de diversos àmbits que han adreçat una carta oberta al primer ministre expressant les seves preocupacions. Opinen que aquesta iniciativa "posa en perill la seguretat i s'oposa a les orientacions estratègiques nacionals i europees".

Un dels reclams de la carta és que els recursos destinats a la nova plataforma haurien de servir al desenvolupament d'una IA nacional "pública i de codi obert". Però el que genera més neguit són els dubtes sobre la seguretat dels usuaris i de les dades personals. En un país on el 88% dels infants entre 12 i 15 anys i el 92% dels alumnes de secundària fan servir aquesta tecnologia, preocupa com es garantirà que les dades siguin privades i no estiguin a disposició de tercers per a l'entrenament de models comercials, tal com ha assegurat el primer ministre.

La iniciativa, que ha estat rebuda com una mesura electoralista per la manca de concreció, també ha decebut una part del sector tecnològic del país, que dona per fet que el contracte s'adjudicarà a alguna empresa dels Estats Units. "El que no ha entès el sector del país és per què s'han afavorit grans tecnològiques americanes en lloc de les europees o per què no s'opta simplement per donar suport al desenvolupament de la IA aquí: tenim grans científics i èxits acadèmics en aquest àmbit", diu a l'ARA Blaz Abe, periodista econòmic del diari eslovè Finance Business News Daily. Abe sosté que, si s'aconsegueix aplicar correctament, podria ser una iniciativa interessant i reproduïble a escala europea, però es manté prudent: "És difícil mullar-se amb la informació que s'ha publicat fins ara".