L'etern retorn D'Itàlia

Havíem avisat: la situació millora, però sempre pot empitjorar. El retorn de Berlusconi i, en especial, l'important avenç de BeppeGrillo defineixen un panorama molt complicat a Itàlia. La democràcia ha parlat. ¿Però els milions de grillistes tenen clar què pot passar a Itàlia si esdevé ingovernable i els efectes que pot generar sobre Espanya i la resta de l'euro? Tinc els meus dubtes. Desafortunadament, per l'exquisitat dels procediments democràtics, una precondició és el ple coneixement de les conseqüències de cada vot. I en aquesta crisi, les causes i conseqüències s'entrelliguen d'una manera tan complexa que molt sovint el vot és una carta en blanc per als diferents líders.

He anat afirmant que la terrible doble recessió en què estem es va iniciar per la desconfiança sobre el futur d'Espanya a l'euro. Aquesta desconfiança va generar la fuga d'uns 350.000 milions d'euros entre el juliol del 2011 i el setembre del 2012. I va tenir dues arrels: la crisi de la Itàlia de Berlusconi i la seva traducció a Espanya, amb un govern -el dels últims mesos de Zapatero i els primers de Rajoy- que no va saber prendre les mesures que la situació exigia. Sortosament per a tots, al final es van prendre. La reforma bancària i dels pressupostos de l'Estat el juliol passat van permetre al BCE advertir els mercats que no es deixaria caure cap estat. El nou mecanisme, a més, l'autoritza a comprar deute públic a curt termini si el país amb problemes, prèviament, ha demanat el rescat.

La intervenció del BCE i les reformes a Espanya van comportar una substancial davallada de les primes de risc, que van passar dels més de 650 punts bàsics el juliol passat als escassos 350 punts just abans de les eleccions italianes. Les primes de risc han generat noves alces, en alguns moments superiors als 50 punts bàsics.

Afortunadament, en el curt termini i a l'espera que els italians puguin formar govern, la situació avui a Espanya i a Catalunya és sensiblement millor que a l'estiu del 2011. Les reformes efectuades defineixen una solidesa que ens hauria de permetre transitar per aquesta nova turbulència italiana. Però tensem els cinturons. Tornen les turbulències mediterrànies.

Catedràtic d'economia aplicada de la UAB