Jordi Badal:“Quan vaig a les reunions d’emprenedors acabo semblant el seu avi”
conseller delegat de Parkimeter, plataforma web per reservar places d’aparcament per internet
Voleu que turistes i empreses reservin la plaça de pàrquing a través del mòbil. ¿S’han acabat per sempre els tiquets? Ens n’hem d’oblidar ja! En qüestió d’uns anys seran cosa del passat. El sector del pàrquing sempre ha sigut força tradicional, però l’usuari cada vegada demana més comoditats i aquestes s’han d’adaptar. La meva família tenia la propietat d’un pàrquing al costat de la Sagrada Família i per casualitat es va acabar convertint en el camp d’experiments previ a crear l’empresa. El model de negoci es basa en la comissió que cobrem als pàrquings pels clients que els portem, com si fóssim part del seu departament comercial. Inicialment ens vam orientar al turisme i el primer any vam rebre un percentatge de reserves altíssim des de França. Ara s’ha equilibrat i els visitants catalans i espanyols s’han posat al davant, cosa que ens dóna bons senyals sobre la implantació del servei aquí. L’altra pota del negoci està encarada a empreses i autònoms, ja que els permetem fer una factura unificada per gestionar tots els tiquets. Així poden estalviar-se maldecaps i recuperar l’IVA que paguen en cada aparcament. De moment ja hem implantat aquesta altra branca a Barcelona i a partir del setembre l’estrenarem a Madrid.
Una de les aplicacions del moment (Wazypark) proposa totalment el contrari: ajudar-te a trobar llocs buits al carrer per aparcar. Trobo que estan fent una feina fantàstica perquè se’n parli i que proposen un model interessant, però des d’un punt de vista pràctic el pàrquing té més sentit, per a nosaltres. Ara mateix no competim directament amb ells, tot i que sabem que estan incorporant serveis per pagar als pàrquings a través d’un sistema de punts. Si volen entrar en aquest sector encara tenen molt camí per recórrer i els portem unes quantes voltes d’avantatge.
¿Us acompanya la inversió? Acabem de tancar una primera tanda de capital privat de 250.000 euros que ens ajudarà a fer el salt internacional. Podríem subsistir amb el finançament que hem recaptat fins ara, però volem continuar agafant múscul per augmentar l’estructura. Tot i que esperàvem fer-ho el 2017, gràcies a un proveïdor podrem arribar a Itàlia i Portugal abans de final d’any. El model és totalment replicable i ja vam néixer amb la intenció d’abraçar un mercat global. La facturació del 2015 ara ens fa riure, aquest any ens acostarem al milió d’euros. Ja tenim més de 300 pàrquings en 47 municipis a la nostra xarxa i preveiem tenir-ne més de 500 a finals d’any.
Com és emprendre passats els 60? Sempre em pregunto, “qui decideix embolicar-se en un món com aquest a la meva edat?” Tota la vida he estat en primera línia en multinacionals del sector tecnològic i al final t’adones que pots disfrutar moltíssim més creant coses interessants per a tu mateix. Actualment faig més hores aquí que a les empreses on treballava i cobrant molt menys. Els anys d’experiència ajuden a no repetir alguns errors, però en comets d’altres. A nivell generacional estàs en un altre món i quan vas a les reunions dels col·lectius d’emprenedors acabes semblant el seu avi. Tot i així, també és cert que s’han creat força mites al voltant de la figura de l’emprenedor precoç. De fet, si mirem la mitjana d’edat del sector, ens adonem que ronda més aviat els 40 que els 20.