Història del Perrocker

Es diu Jordi-Benet Sala i Garcia, però dins la república independent del Farró és i serà per sempre Perrocker. El Farró, sí, el petit barri dins de Sant Gervasi –limitat més o menys entre Balmes, General Mitre i Riera de Cassoles– en què existeix un fonamentat sentiment de pertinença i orgull propi. La perruqueria –perdó, la Perrockia– del Jordi-Benet és al carrer Francolí i és com un bolet enmig d’un tram sense activitat comercial. Però a la Perrockia no li fa cap falta el brogit ni el tabal. Tothom qui ha de saber on és, ho sap perfectament i l’agenda de cites està plena quasi cada dia. No tan sols la dels clients que sol·liciten els seus serveis capil·lars, també està plena l’agenda dels artistes que hi exposen i la dels grups que hi actuen. “Tots són amics i coneguts”, s’afanya a precisar, tot artistes i músics amb bona onda amb la filosofia i la personalitat d’un lloc tan especial i de la persona que el regenta. Una mena d’espai cultural, decorat amb motius rockers, fotos, regals i ofrenes, en què hi passen moltes coses i que el Jordi-Benet dinamitza dia a dia amb passió renovada, energia i bon feeling per bandera innegociable. No és una història que tingui quatre dies: la Perrockia existeix des del 1989 i n’ha vist de tots colors, tots els tints, escalats, rasurats, cardats i crepats de la capa de la Terra. Tots els tons de mil guitarres elèctriques.

En Jordi-Benet primer va ser rocker i després perruquer. Una bona majoria de les coses que li han passat a la vida tenen la seva explicació en els seus orígens pallaresos –de Tírvia–, també l’afició pel rock, esclar, que li corre per les venes i les entranyes des de ben jove. Després de provar sort amb la carrera de dret –que abandona– i amb l’Institut del Teatre –no hi entra– és la perruqueria la que el captura. “El rock és una pulsió interna, ancestral; la perruqueria, la professió que em va captivar”, i la possibilitat de fusionar els dos àmbits esdevé oli en un llum, tu diràs. Amb dues sòcies, obren la primera perruqueria el 1989 al veí carrer de Sant Hermenegild. No tarda a quedar-se sol a càrrec del negoci i a fer-lo a mida de la seva personalitat, amb el rock com a punta de llança, només faltaria.

I el barri respon i el negoci es consolida fins que l’any 2000 sorgeix l’opció de traslladar-se, amb local de propietat, a l’actual carrer del Francolí, on hi havia un vell taller mecànic. Entremig, el progrés evolutiu d’un negoci singular, la connexió total amb el barri i el guany incalculable d’una clientela fidel. Totes les edats i tots els estils possibles. “Ja em queden poques clientes de les que venen un cop a la setmana a pentinar-se”, lamenta, però a la Perrockia els vells i els nous temps es donen la mà sense cap mena de trasbals. Hi ha famílies senceres del Farró que es pentinen a casa seva i té molta clientela masculina que pot demanar-li tot el catàleg de nous pentinats que avui omplen el mercat: “Tu porta’m la foto del que vols i jo t’ho faig!”

Discos i bolos

I la música no para. Al llarg dels anys, el Perrocker ha editat nou discos i ha fet incomptables bolos. L’últim disc, fa dos anys, Ross’n Roll, editat en CD i en vinil i a ple rendiment. A la rebotiga m’ensenya l’estudi de gravació, les fotos dels amics, les ofrenes i regals acumulats de tants anys i també la Milagros, la marededéu majestuosa que presideix la perruqueria i la protegeix dels esperits malxinats, l’antipatia, la caspa i tota mena de mals rotllos. El 28 i 29 de juny el Perrocker té bolos al restaurant Can Shelabi de Cadaqués junt amb els seus amics Martin Bit and Friends. Ja ho té tot preparat. Ell és el seu propi mànager, agent de vendes i de màrqueting. Està acostumat a treballar ell sol –els primers temps va tenir empleats, però ja fa temps que no–, a ser el seu propi cap, a la intuïció i l’atreviment de la feina que el fa sentir realitzat. Perruqueria i rock, la Perrockia, el joc de paraules es fa sol. “Soc amo i senyor del meu negoci. Avui en dia si no ets propietari, ho tens fumut!”, reflexiona. I està content. Els veïns del Farró li han demanat que faci el pregó de la festa major del barri el proper 6 de setembre: “Em vaig emocionar quan m’ho van proposar. Quina il·lusió!”.