Com fidelitzar un expat? A Mantequería Lasierra tenen la fórmula

La història dels comerços d’una ciutat és també la història dels seus cartells. I la història dels seus cartells és també la història dels temps en què van ser retolats i penjats a la façana. I la història de quan van ser penjats a la façana és la història de quan no es podia retolar en català. Valgui aquesta successió d’encadenats causals, per a començar a explicar la història de Mantequería Lasierra, des del 1953 a la cantonada del carrer Rosselló amb Aribau, a l'Eixample barceloní. La mantegueria és aquell comerç, a mig camí entre la xarcuteria i el colmado, que no és ni una cosa ni l’altra. No és el primer perquè no s’hi elaboren els derivats del porc i tampoc el segon perquè només s’hi venen productes d’alimentació. “Eren les botigues que tenien els productes de les mantecas del cerdo”, m'expliquen els dos Ramon Lasierra, pare i fill.

Avui és el fill qui en porta les regnes des del 2017, però el pare encara el visita sovint, saluda els clients i supervisa el panorama. No se’n sap estar. Són la segona i la tercera generació. La primera, també Ramon Lasierra, va fundar el negoci després de ser molts anys dependent de xarcuteria. Primer a la històrica Batalla, a Rambla de Catalunya entre Provença i Mallorca, i després a La Riojana, als jardinets de Gràcia. Descontent amb el tracte rebut en aquest últim establiment i en veure que el local del carrer Rosselló es traspassava –es deia La Nueva Maravilla i datava de l’any 1900— es decideix a posar-se pel seu compte. Aquest és l’inici de Mantequería Lasierra. Al Ramon Lasierra avi li hauria agradat poder retolar en català el seu negoci, però a principis dels anys 50 això era, per dir-ho suaument, inviable. Amb el temps, admeten que haurien pogut canviar el rètol, però van apostar per mantenir el testimoni del temps i també el valor històric de la retolació original.

“Sempre li donem les gràcies a l’avi per haver comprat el local a mitjans dels anys 60 quan va tenir-ne l’oportunitat”, exclama el Ramon fill. “Si avui haguéssim de pagar lloguer, el negoci no seria viable”, reconeixen. També recorden sovint com de visionari va ser el fundador en apostar –en temps d’auge dels supermercats— per la ultraespecialització del negoci en productes d’alimentació de qualitat i de proximitat. Els valors segurs de l’establiment són la botelleria –vins i caves—, els formatges i les conserves. “I l’atenció personalitzada”, destaca el Ramon pare. I posen exemples. Fa pocs dies, una noia catalana que resideix a Austràlia va quedar molt agraïda de ser atesa per persones que coneixen i estimen allò que venen. Una família canadenca va comprar sis ampolles de vi i van tornar el dia següent per dir-los que feia anys que a cap botiga els havien tractat tan bé.

El Ramon pare va apostar per incorporar una àmplia selecció de vins a l’estoc de la botiga. Tots ben referenciats, amb la denominació d’origen, les varietats de raïm i la recomanació marca de la casa. El Ramon fill ha fet el mateix camí amb el cava. “El vi i el cava són història, cultura, geografia, territori i tradició”, diu. Els clients fonamentals de la casa són la gent del barri, però cada vegada més la incorporació dels estrangers establerts a Barcelona s’ha fet amb un lloc destacat. Els anomenats expats. “Hem aconseguit fidelitzar-los bé, perquè valoren molt l’atenció personalitzada i el bon producte”, afirma. Tothom qui entra a la botiga té clar que la qualitat té un preu? “Nosaltres no venem per a elits, sinó per a la gent del barri. Tenim una botiga, no pas un museu”.

Selecció de vins i caves

Només cal fer una ullada al línia de vins que tenen just al davant de la nevera principal. Els preus oscil·len entre 4,5 i 8,5 euros. “També tenim productes una mica més exclusius però no són pas el nostre fort”. “Estimem tant la nostra feina que estem completament en contra de l’elitització de la gastronomia i de la cuina”. No poden comptar la quantitat de vegades que turistes i expats han al·lucinat amb els preus tan accessibles que té el vi de qualitat a casa nostra: “No es poden creure poder comprar un vi boníssim només per 8 euros”.

I un record inesborrable per acabar. El Ramon pare rememora quan era nen i a la botiga entrava un representant de la infausta “fiscalía de tasas”. “Estas latas de conserva no tienen el precio marcado”, deia el funcionari. “Es que nos acaban de llegar y no hemos tenido tiempo”, responia ell. Multa, amb sort, i clausura del negoci, si el representant del règim tenia la mala bava pujada. Records passats, per sort.