Europa tornarà a comprar el gas a Putin?

BarcelonaEl primer hivern real en tres anys ja ha reactivat els debats sobre l'energia. Amb les temperatures fredes i la ferotge competència asiàtica per als subministraments, el preu del TTF holandès –l'índex de referència per al gas a Europa– va créixer fins als 58 euros per megawatt hora (MWh) el 10 de febrer, el seu punt més alt en dos anys. Dos dies després arribava l'anunci de Donald Trump que les negociacions per posar fi a la guerra de Rússia a Ucraïna començarien “immediatament”, una declaració que els mercats financers sembla que s'estan prenent seriosament.

No sorprèn, per tant, que alguns europeus ja mirin de reüll el gas rus. Una reducció de les factures de l'energia podria reactivar la moribunda indústria europea i calmar l'ofec de les famílies. L'economista de Goldman Sachs Jari Stehn pronostica que la fi de la guerra podria produir un augment del 0,5% del PIB europeu, sobretot per l'abaratiment del gas natural. Això també podria animar Vladímir Putin a negociar un acord de pau i després complir-lo, suggereixen els defensors d'aquesta hipòtesi. En una entrevista recent a The Economist, Friedrich Merz, que probablement aviat serà el nou canceller d'Alemanya, va dir que no hi hauria un retorn al gas rus “de moment”, però no va descartar aquesta possibilitat.

Qualsevol acord d'aquest tipus suposaria un gir sorprenent. La posició de la Comissió Europea és que “no està establint cap vincle” entre reiniciar el subministrament de gas rus i les converses de pau a Ucraïna. De fet, el seu pla oficial és no importar ni gas ni petroli rus de cara al 2027, per tal de reduir la dependència del seu veí hostil. La majoria dels lliuraments de gas van cessar el 2022, quan Rússia va tancar el Nord Stream 1, el seu principal gasoducte cap a Europa. Un altre conducte, que travessa Ucraïna, va deixar de portar gas al Vell Continent l'1 de gener d'aquest any.

Ara la UE només rep el 10% del seu gas de Rússia, per sota del 45% del 2021. Rússia, per la seva banda, no pot redirigir la majoria dels seus subministraments, la qual cosa comporta un gran peatge financer. El 2022 les vendes d'aquest combustible van representar el 13% del seu pressupost federal. Ara només suposen el 8%. El 2023 Gazprom, el gegant estatal del gas del país, va registrar les seves primeres pèrdues des del 1999.

En última instància, la decisió sobre tornar a obrir l'aixeta del gas la prendran els països dels dos extrems dels gasoductes, els països pels quals passen els conductes –Rússia, Alemanya i Ucraïna– i alguns altres estats d'Europa de l'Est. Els seus líders també seran sotmesos a una forta pressió per part d'altres països.

La UE consumeix uns 320 bcm de gas a l'any (un bcm equival a 1.000 milions de metres cúbics). La capacitat d'emmagatzematge del bloc, al voltant de 115 bcm, equival a un terç d'aquest consum. Aquestes reserves estaven gairebé plenes quan va començar l'hivern. Des d'aleshores, el clima fred i els problemes de subministrament han obligat la UE a cremar més gas del que s'esperava. El seu emmagatzematge només està ple al 48%, en comparació amb el 66% de la mateixa època de l'any passat. Els preus elevats estan empenyent les indústries que més consumeixen, com ara els fabricants de productes químics i les foses de ferro, a controlar-se. La producció industrial a tot el bloc, que ja és feble, es contrau encara més.

Així i tot, un problema encara més gran arribarà aquest estiu. Les normes de la UE exigeixen que l'emmagatzematge estigui ple al 90% abans de l'1 de novembre. Normalment es reposa entre l'abril i l'octubre. Aquest any Europa haurà de comprar més de l'habitual, justament quan els importadors asiàtics també s'afanyen a reposar. Hi ha poca oferta addicional: s'espera una onada de gas natural liquat (GNL) dels Estats Units i Qatar, però la majoria arribarà l'any vinent. Com a conseqüència, el preu del gas que es lliurarà aquest estiu serà superior al de l'hivern vinent, una anomalia que fa que no sigui rendible l'emmagatzematge d'aquest combustible. El regulador del gas d'Alemanya està estudiant aprovar subvencions per fomentar l'emmagatzematge. Alguns països volen relaxar l'objectiu d'emmagatzematge de la UE.

Des dels comentaris de Trump sobre una pau negociada, els preus del TTF han caigut un 9%. Només restablir els 15 bcm que va transportar el conducte ucraïnès el 2023 –molt per sota del seu màxim– podria fer baixar els preus del TTF en un terç respecte al seu pic recent, diu l'experta en gas natural de la Universitat de Colúmbia Anne-Sophie Corbeau. El banc MUFG suggereix que els preus podrien tornar a reduir-se a la meitat el 2026 si els fluxos a través d'Ucraïna augmentessin des del seu nivell més baix del 2023.

Un acord de pau amb efectes en l'energia

Ucraïna està decidida a no renovar el seu acord amb Rússia, però s'estan estudiant les solucions. La firma nacional de gas d'Eslovàquia està establint una filial a Ucraïna i sol·licitant una llicència de transport que permetria els enviaments des de Rússia. També hi ha una opció més extrema: reprendre les vendes a través del gasoducte Nord Stream 1, que antigament transportava 55 bcm a l'any a Europa, i potser fins i tot del Nord Stream 2, un conducte de la mateixa capacitat que no ha entrat mai en funcionament.

Els obstacles són formidables. Alemanya, que ja s'ha cremat abans per la seva dependència de l'energia russa, hauria de donar el seu vistiplau. Després del sabotatge, atribuït a bussejadors ucraïnesos, tres de les quatre canonades del Nord Stream requereixen una reparació que costaria centenars de milions de dòlars, diu l'investigador de l'Institut d'Estadis Energètics d'Oxford Mike Fulwood. Els membres de la UE amb més desconfiança envers Rússia pressionarien fort contra una major dependència de l'energia del país de Putin.

Després hi ha el factor Trump. D'una banda, el president nord-americà vol que Europa compri més GNL al seu país, com passaria si no hi hagués un retorn al gas rus. El retorn total dels subministraments russos podria aixafar els preus arreu del món, cosa que significa que molts proveïdors nord-americans es tornarien poc rendibles i milers de milions de dòlars d'inversió en projectes de GNL de sobte no tindrien cap valor. De l'altra, a Donald Trump li agradaria rebre un premi Nobel de la pau, i el retorn d'una mica de gas rus com a part d'un acord de pau podria semblar un preu que val la pena pagar.