La borsa es fa esperar: les empreses, a l'expectativa

BarcelonaLes amenaces aranzelàries del president dels Estats Units, Donald Trump, estan provocant terratrèmols a les borses en les últimes setmanes. Les advertències del líder de la primera potència mundial i la guerra comercial global que comença a desencadenar no fan més que generar incertesa.

El 2025 era un any en què s’esperaven importants sortides a la borsa. Això no obstant, els dubtes, que acostumen a generar sobrereaccions als mercats, han fet que les estrenes borsàries previstes, com les de la multinacional de l’oci i el joc Cirsa o l’aerolínia Volotea, hagin premut el botó de pausa i posat la Setmana Santa, a mitjans d'abril, com a possible punt d’inflexió. "S'espera que la calma torni als mercats", afirma una veu del sector.

Hi ha qui veu en aquest argument una excusa, especialment si són empreses que no estan afectades pels recàrrecs duaners previstos per Washington. En tot cas, operacions com les esperades estan a l’expectativa del que anomenen "una finestra d’oportunitat”, és a dir, un període de més calma. 

Per als gestors d’aquestes companyies també són importants els precedents viscuts als parquets. Deixant de banda la frenada del fabricant de masses congelades Europastry, que va decidir parar la seva estrena el dia abans i ja porta quatre intents frustrats, l’any passat es van produir tres desembarcaments destacats a les borses, després de dos anys de sequera d’ofertes públiques de venda (OPV). 

El cas més destacat en l'àmbit global va ser el de la multinacional familiar catalana de la perfumeria, la cosmètica i la moda Puig. I l’exercici va acabar amb l’estrena borsària d’Inmocemento i Cox. Cap de les tres en pot treure una lliçó gaire positiva. Especialment Puig, que va sortir a un preu de 24,50 euros per acció i que aquest divendres ha caigut per sota dels 17 euros pel temor a la retracció del mercat del luxe. Per la seva banda, l’escissió de FCC, que es va estrenar a 3,53 euros, flirteja amb la pèrdua del nivell dels 3 euros; i la firma de generació i transmissió d’energia verda Cox, dels 9,50 del seu primer dia, es mou en el nivell dels 8 euros.

Vistes aquestes experiències, algunes de les candidates a estrenar-se enguany al parquet s’ho han repensat i esperen moments menys convulsos, tot i que hi ha experts que consideren que la situació de les borses europees no justifica la inquietud. Una de les que ha optat per estrenar-se malgrat les incerteses ha estat Hotelbeds (HBX), la companyia de revenda de reserves hoteleres a aerolínies, agències de viatges i turoperadors, que ha aprofitat la tendència positiva que viu el turisme a Espanya, que ha esdevingut un dels principals motors del creixement de l’economia. L’empresa va iniciar el seu periple borsari a 11,50 euros i encara no els ha recuperat. Aquesta companyia, els principals accionistes de la qual són les firmes de capital privat Cinven, EQT i el fons canadenc CPP Investments, és un referent que tenen en el punt de mira les companyies que volen sortir enguany al mercat a finançar-se.

Però no tothom veu igual els potencials riscos. Les borses que estaven cares són les dels EUA, no pas les europees. I per això han patit correccions importants. Un altre element que destaca Jaume Puig, director general de GVC Gaesco Gestió, és el de la volatilitat. Aquesta variable és històricament del 20% i s’ha situat en el 22%, molt a prop de la mitjana. “Si la intenció és sortir a borsa amb múltiples normals, no hi ha problema”, afegeix. Una altra cosa és si l’aspiració és aconseguir el preu més elevat possible. I posa com a exemple Puig, que segons ell va optar per sortir a un preu massa elevat, i per això cotitza des de fa mesos molt allunyat d’aquest nivell.

Jordi Fabregat, professor d'economia i director de l'executive master en finances d'Esade, afirma que algunes companyies que volen recórrer a la borsa "es troben que han de sortir massa barats i prefereixen esperar uns dies o un any si cal". Aquest especialista coincideix a dir que els mercats sobrevalorats eren els dels EUA, "amb múltiples molt més alts del que haurien de ser". El cert és que, en l'actualitat, les pèrdues a les estrenes en borsa es produeixen fins i tot el primer dia, trencant la tendència que apuntava a un període molt més llarg de bonança, segons diversos estudis. Era habitual que la jornada d'estrena es registressin pujades del 10% al 20%. I això ja no passa.

Jaume Puig, per la seva banda, considera que darrere de les afirmacions d’algunes de les empreses s’amaga una excusa, especialment pel que fa a les que estan controlades per private equities (entitats que compren paquets majoritaris de companyies que no cotitzen a borsa amb la intenció de, passat un temps, col·locar tot o part del capital als parquets), que busquen “esprémer al màxim la llimona”. “Tant l’Eurostoxx com l’Íbex-35 pugen per sobre del 10% des de començament d'any; si l’empresa no està amenaçada directament pels aranzels, no té sentit utilitzar-los com excusa”, afirma. I tampoc veu justificació en la possibilitat d’una recessió, amb la qual l’administració de Trump ha jugat però, que en tot cas, suposaria un efecte indirecte, que està per veure que s’arribi a produir.

Des de Bolsas y Mercados (BME), la societat integrada en el grup suís Six, que gestiona les borses espanyoles, entenen que l’oportunitat de recórrer als parquets per finançar-se és atractiva. “El mercat espanyol mostra un atractiu addicional per a les empreses en un entorn en què la regulació sembla començar a remar en favor de les sortides a borsa. El recent anunci de la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) en què assenyala que agilitzarà l’aprovació de fullets abans de la distribució d'accions en una oferta pública de venda (OPV), suposa una gran oportunitat perquè les companyies que s'estan plantejant sortir a borsa puguin fer-ho amb més confiança”, destaquen en el seu darrer informe. I afegeixen que BME “està treballant intensament amb el regulador en aquesta i altres mesures” que, al seu entendre, permetran “incrementar el ritme d'incorporació d'empreses a l'ecosistema borsari els pròxims anys”.

El cert és que de la pandèmia ençà es viuen temps de sequera. L’any passat aquesta situació es va superar amb tres grans col.locacions als parquets i 21 a les borses de pimes (BME Growth i el BME Scaleup). S’esperava que el 2025 signifiqués una acceleració del procés. Però, en aquest punt de l’exercici, es manté la sequera, especialment al mercat continu, que requereix ser societat anònima amb un capital mínim d'1.202.025 euros.

Al BME Growth, on les accions de què siguin titulars accionistes amb percentatges inferiors al 5% del capital social han de representar un valor estimat superior a dos milions d'euros i tenir com a mínim 20 accionistes, independents dels de referència, amb una participació inferior al 5% del capital social, es va estrenar l'octubre passat EV Motors, que forma part del projecte EV Ebro, amb la xinesa Chery, de reconversió de l’antiga fàbrica de Nissan a la Zona Franca de Barcelona.

I al BME Scaleup, un índex més accessible destinat a empreses que compten amb un model de negoci provat, en fase de creixement accelerat durant almenys tres anys, una facturació mínima d'un milió d'euros i una inversió d'almenys aquesta quantitat, l’any passat s’hi van sumar vuit companyies, des d’Alquiler Seguro a Solvento Group 2022 o Alfil Patrimonial. I des de l'inici d'aquest exercici se n’hi han sumat sis: Simply Solar és l'última que ha comunicat la seva intenció d'entrar-hi.

Una de les empreses que té previst generar més activitat a la borsa principal és el grup de joc i oci Cirsa, controlat per Blackstone, dels EUA, des del 2018, que la va comprar a la família Lao, que va mantenir el negoci a l'Argentina. Els ingressos d'explotació del grup l'any passat van ser de 2.150 milions d'euros, i el benefici operatiu, de 699 milions. Aquesta empresa manté la intenció de cotitzar en borsa, però espera el moment oportú.

Aquest moviment “és una opció molt factible”, però encara no hi ha una decisió definitiva presa, segons fonts de l’empresa. Tant Blackstone, el propietari del grup, com l’equip gestor estan mirant les valoracions que se'n fan i estan en contacte amb bancs d’inversió i potencials inversors, però no s’han de decidir, encara. En tot cas, no es tractaria que Blackstone es desprengués de tota la seva participació, perquè té “vocació de permanència”, segons els mateixos portaveus. 

Per la seva banda, l'aerolínia Volotea afirma que preveu sortir a borsa "des de fa temps" i està, "en termes de mercat, IPO ready". Però esperen que "millorin les condicions del mercat i disminueixi la incertesa". L’exercici passat, la companyia va acordar un augment de capital de fins a 100 milions d’euros en dues fases, amb la participació dels seus accionistes actuals i el seu equip directiu. A més, es van sumar a aquest acord l'aerolínia grega Aegean Airlines, amb l’objectiu d’arribar al 21% del capital, i els inversors nord-americans PAR Capital i HillCity, molt coneguts al sector de l’aviació.

Tendam, propietària de Cortefiel, Women’s Secret, Springfield, Pedro del Hierro o Hoss Intropia, entre d’altres, ha desistit de sortir a la borsa després que l’inversor d’Abu Dabi Multiply Group en comprés el 67,9% el passat 25 de febrer. CVC i PAI es mantenen al capital, però ara com a accionistes minoritaris.

Una altra candidata a estrenar-se a la borsa és Restaurant Brands Iberia, que opera les franquícies a Espanya de Burger King, Popeyes o Tim Hortons. De totes maneres, el fons Cinven, que té el 57% del capital, i Gregorio Jiménez, fundador i president del grup, que té un altre 17% de les accions, han afirmat que estan a l'espera per decidir.

En l‘actual context, Jaume Puig destaca la xinesa Chery, aliada en el projecte de reconversió de l'antiga planta de Nissan a la Zona Franca de Barcelona. Aquesta companyia, que és la segona productora de vehicles de la Xina i la primera exportadora, té previst sortir a les borses amb una part del seu capital per un valor d’uns 1.700 milions d’euros, i en cas de fer-ho serà una de les col.locacions més grans d'àmbit global.