Mariona Escoda: "El primer disc no el vaig recuperar econòmicament"

Amb només 6 anys la cantant Mariona Escoda (Valls, 2001) va tenir el primer contacte amb la música i ja des de molt jove va començar a cobrar per fer la seva passió. "El meu primer ingrés va ser cantant. Vaig començar amenitzant casaments civils a l'Ajuntament de Valls", explica en declaracions a l’Empreses. En aquell cas li van donar "un sobret amb els diners" i l’ha guardat de record: "Aquells diners segueixen sense tocar-se".

"Tenia 12 anys i des de llavors ja he seguit cobrant per cantar", explica. L’artista ha compaginat els estudis de primària, secundària i universitaris amb la música: "Gravava els videoclips o feia col·laboracions amb algú i havia de faltar a l’escola", recorda. I afegeix: "Moltes èpoques en què les meves amigues sortien de festa, jo no podia perquè tenia un concert dissabte o diumenge i sobretot a l'estiu. No pots tenir la mateixa vida, el mateix oci nocturn que té la resta de gent de la teva edat".

La cantant va estudiar logopèdia, perquè una vegada es va quedar disfònica i es va adonar que volia entendre què li passava a les cordes vocals. "La Mariona impulsiva i espontània hauria dit: «Me'n vaig a estudiar cant o me'n vaig a Londres a fer teatre musical». I la part més racional va venir a dir: «Seguim dedicant-nos a la música, però anem a escollir alguna cosa relacionada que pugui complementar-ho»". Actualment, l'apassiona la logopèdia, tot i que prioritza la música: "Soc més cantant, perquè és la feina que m'ocupa el 75% de la meva vida. L'altre 25% és la logopèdia". Així i tot, assegura que en el moment de la tria va pensar en l’equilibri laboral: "Una part de mi va triar estudiar una carrera per l'estabilitat pel que fa a diners", detalla Escoda.

Va prendre la decisió perquè ja coneixia els alts i baixos del món de l’artista des de dins: "Ja m'havia passat un any i mig sense tenir cap bolo. I ara segueix passant, tot i que no a aquesta escala". Però afirma que, després de guanyar la primera edició d’Eufòria, la música es va convertir en la seva feina: "Jo ja ho havia professionalitzat, però que es professionalitzés des de fora, que la gent ja sabés que treballo de la música, és molt xulo". Va ser una gran oportunitat en l'àmbit laboral: "La visibilitat que em va donar va fer que, de sobte, molta gent em vingués a buscar. Més quantitat de feina, més oportunitats i més ben pagades que abans". De fet, recorda que va començar a fer concerts i tocava a canvi del sopar. En aquest cas, el premi del programa era fer un projecte amb la discogràfica i la repercussió. "Després d'Eufòria, de cop, com que ja ets una cara visible, d'alguna manera ja se't paga més", aclareix la cantant.

Més visibilitat

Pel que fa a la remuneració, Escoda assegura que el sou varia molt depenent de la tasca. Participar en programes de televisió i fer promocions amb marques és el més rendible: "Les marques solen pagar molt bé". "En canvi, de vegades fas col·laboracions amb gent o corporacions grans i penses que et pagaran molt bé, i no és així. De les coses que et donen molta visibilitat, no es cobra gaire", destaca la cantant. D’altra banda, assegura que el teatre musical a Catalunya s’hauria de remunerar millor.

Als 21 anys, després de guanyar el concurs musical, es va fer autònoma i als 22 es va independitzar amb la parella en un pis familiar: "Entre la gestoria, la meva mare i jo ho portem tot". Així doncs, l’artista es considera estalviadora: "Soc molt jove, qui sap si en un futur m'he de pagar una hipoteca, comprar-me un cotxe o he de fer discos, no puc deixar-me anar".

De fet, en els processos de producció d’un disc ha après de les males decisions econòmiques: "Quan una cançó està produïda, m'agafa la vena i veig que no és el que volia, i em dic de portar-la cap a un altre terreny. Però això que has fet val uns diners i s'ha de pagar. I de vegades això em fa escarmentar i em dic: «Pensa’t les coses dues vegades abans de donar per bo o donar ordres sobre alguna cosa»". En aquest sentit, assegura que fer discos és molt car i de vegades els números no surten: "El primer disc que vaig fer com a cantautora superindependent, no el vaig recuperar, o sigui, l'he recuperat al llarg del temps amb altres coses". "No és només fer les cançons, produir-les, gravar-les i pagar als músics, és pagar també a la persona que et fa les fotos, el cartell, els visuals".