Noruega colonitza el centre de Londres
El fons sobirà que es beneficia dels ingresos del gas i el petroli estén els seus tentacles als barris més benestants de la ciutat
LondresLa pròxima vegada que passegin per Covent Garden, al centre de Londres, i s'aturin a veure l'espectacle d'un stand-up comedian o a tastar una jacket potato per matar la gana, pensin en la paradoxa de la papallona. Sí, la que diu que l'aleteig d'una papallona –per exemple, la lleonada de muntanya– en qualsevol lloc de la Xina pot provocar una tempesta a l'altra banda del món. En aquest cas, però, l'huracà a Texas –o a Londres– el causen el brogit terrorífic dels drons que sobrevolen i esclaten sobre Ucraïna, no pas el de cap palometa.
Que el conflicte és un gran negoci per a determinats sectors industrials és una evidència que es comprova dia a dia des de fa més de tres anys. Com totes les guerres. A banda de les òbvies companyies d'armament, que treuen i en continuaran traient profit, i encara més gràcies al pla de rearmament europeu, un dels grans beneficiaris de l'ambició expansionista de Vladímir Putin ha sigut el Norges Bank Investment Management (NBIM), el fons sobirà noruec, que depèn del banc central del país. Una de les funcions de l'NBIM és invertir els ingressos del petroli i el gas en accions, bons i immobles arreu del món.
A mesura que les exportacions d'hidrocarburs russos a Europa van caure, Noruega es va anar convertint en uns dels proveïdors més grans del continent. El 2022 i el 2023, el país nòrdic va obtenir gairebé 111.000 milions de dòlars en ingressos addicionals per les exportacions de gas, segons estimacions publicades a finals de l'any passat pel ministeri de Finances. També hi va contribuir, esclar, l'augment dels preus de l'energia que les sancions a l'economia russa van provocar.
Un avet a Trafalgar Square
En bona part gràcies als beneficis extres del gas i el petroli, i com a consolidació d'una tendència de feia anys, la setmana passada l'NBIM va adquirir el 25% de la propietat de l'antic mercat de fruites de Covent Garden, avui dia un dels grans centres turístics de la ciutat.
El cost de la inversió va ser de 680 milions d'euros, que van anar a engruixir les arques de Shaftesbury Capital, la propietària de la cartera immobiliària de Covent Garden, que inclou 220 edificis amb més de 220 comerços de venda al detall, més de 190 bars i restaurants, 130 oficines i uns 300 apartaments residencials. Si fa no fa, però, tot queda a casa. Perquè el 25% de Shaftesbury Capital ja era propietat de l'NBIM.
El gener d'aquest 2025, els noruecs també van adquirir una participació de 365 milions d'euros de les propietats de Mayfair –un dels barris més exclusius de la capital britànica– a la companyia Grosvenor Estate, el braç immobiliari del duc de Westminster, Hugh Grosvenor, de 34 anys, hereu d'un patrimoni familiar que s'ha anat amassant des de la segona meitat del segle XVII. Els Grosvenor van començar la urbanització de Mayfair el 1720 i ara controlen uns 175 edificis de la zona, amb un valor aproximat d'uns 1.600 milions d'euros.
L'interès i els vincles entre Noruega i Londres venen de lluny. El rei Haakon VII hi va trobar refugi durant l'ocupació nazi del seu país. Fruit d'això, cada any, per Nadal, Noruega envia un avet dels seus boscos com a prova d'agraïment al poble britànic. L'instal·len al centre de Trafalgar Square, com si fos una mena de bandera que en marca la titularitat i també qui és l'amo del terreny dels voltants. D'alguna manera, així és. Ja el 2014, l'NBIM va comprar la majoria del que s'anomenava Pollen Estate, un altre conjunt de propietats, en aquest cas a l'est del cèntric i exclusiu barri de Mayfair, que inclou, entre altres, la coneguda Savile Row, el carrer per excel·lència d'alguns dels millors sastres clàssics per a homes del món.
A més de la recent compra d'una quarta part de Covent Garden, el fons noruec ja posseïa altres àrees del West End (la part més turística de la capital britànica), inclosa una participació del 25% a Regent Street, el principal carrer comercial. I com a amos de la quarta part de les accions de la companyia Shafesbury Capital, els noruecs també ho són d'alguns trams de Carnaby Street, del Soho i de Chinatown, totes zones molt properes al Covent Garden. El Norges Bank també controla el centre comercial Meadowhall, a la ciutat de Sheffield, al nord d'Anglaterra.
L'expansió noruega a Londres no ha passat desapercebuda a alguns crítics amb el país, que consideren que mentre que s'ha beneficiat molt dels guanys col·laterals de la guerra de Putin, no ha contribuït, proporcionalment, tant com podria haver fet i com han fet altres països europeus a l'ajuda a Kíiv. En principi, Noruega ha destinat poc més de 2.860 milions d'euros per donar suport a Ucraïna en el seu pressupost del 2025. Si s'hi afegeix el que va aportar el 2024, el seu suport representa menys del 5% dels seus beneficis de guerra de dos anys. En comparació, Alemanya, el principal contribuent d'Europa, ha proporcionat 15.000 milions d'euros en suport militar, financer i humanitari a Ucraïna des del gener del 2022 fins a finals d'octubre del 2024. El suport de Noruega a Ucraïna en proporció al seu PIB és del 0,7%, molt per darrere de Dinamarca (2%) i Estònia (2,2%).
Kíív no és Londres, esclar. I Covent Garden són poc més que títols de propietat que canvien de mans des de fa 250 anys. Per sort, el nom encara remet a alguns imaginaris: el de Franzy, d'Alfred Hitchcock; el de Pigmalió o My fair lady, de Bernard Shaw i George Cuckor, o l'escenari improvisat dels stand-up comedians que encara s'hi veuen.
