La fonda que ha passat del morrió al wifi en 135 anys

ToràLa història de l’Hostal Jaumet de Torà (Solsonès) és autènticament camaleònica. Els propietaris reivindiquen que, des que es va fundar com a posta de cavalls i carruatges el 1890 fins ara, ha tingut una gran capacitat d’adaptar-se a “tota mena de situacions i a tirar endavant”. Han passat per tota mena de vicissituds, d’accidents personals, malalties, morts, una guerra civil, incendis i inundacions. Però no han sofert una crisi tan dura com l’actual, en què una greu manca de personal està fent perillar el seu futur com mai.

Els avantpassats de l’hostal ja solien cuinar per als tractants de porcs que freqüentaven el poble. Però va ser Miquel Closa, fill del Jaumet dels Bous, qui va iniciar a finals del segle XIX un negoci que avui en dia es manté en marxa. Ho va fer gràcies a la rifa que li va tocar. Nou unces d’or que va destinar en la compra d’un terreny a prop de l’única carretera que unia Barcelona amb Andorra. Va ser una inversió encertada que va donar uns fruits immediats.

A principis del segle següent, aquella carretera es va veure freqüentada pels carruatges que acostaven els viatgers fins al tren de Calaf, a uns quinze quilòmetres d’allí, viatgers que venien del Pirineu de Lleida i de les valls d’Andorra i que es dirigien a Barcelona. L’hostal va veure incrementar el moviment.

L’hereu del Miquel, Jaume Closa, va construir les quadres on s’aixoplugarien tant els cavalls com els viatgers. Els cobrava per cada morrió i estaca que necessitaven. Persones i bèsties solien dormir juntes al paller, el lloc més calent de l’hostal.

Però va arribar la primera tragèdia. La mossegada fortuïta d’un ruc va malferir en un dit el Jaume que, sense haver-lo guarit com calia, va veure com tot el braç se li va gangrenar i van acabar amputant-l'hi. Això el va obligar a confiar-ho tot a la seva dona Montserrat, que va assumir la dura tasca de tractar amb traginers i carreters.

Durant la Guerra Civil, l’hostal es va convertir en caserna militar i, un cop acabada, la família va haver de començar de zero. L’hereu, un altre Jaume Closa, havia mort al bàndol republicà durant la seva retirada a Cervera. Això va obligar la pubilla, la Ramona, a agafar les regnes del negoci, juntament amb el seu marit, Pere Marimon.

Als anys seixanta, amb l’increment del trànsit rodat (ara ja de tracció motora), va desembarcar el fenomen turístic, que va impulsar l’obertura de l’Snack, nom amb el qual encara molts padrins de la comarca coneixen la fonda. En pocs anys van construir una nova cuina, un altre menjador i més habitacions, fins que el fill de la Ramona, Jaume Marimon, es va fer càrrec de l’establiment l’any 1972. Era ja la quarta generació d’un negoci que continuava creixent amb sales més àmplies per a banquets i convencions i una cuina de llenya sempre inspirada en la tradició. “Aquí reivindiquem els guisats del xup-xup”, argumenta l’últim dels Jaume, que ara té 73 anys i ha superat fins a tres càncers. Es tracta d’una cuina que demana calma i temps, de receptes que tenen segles d’història, com l'ofegat de la Segarra (peus, galta i morro de porc cuits durant dues hores), les faves, els canelons o les famoses perdius a la vinagreta que la Ramona va estar guisant fins als seus últims dies.

El repte de la continuïtat

El Jaume està tècnicament jubilat, tot i que encara supervisa "el pessic final" als fogons, i és la seva filla Laia qui dirigeix ara un negoci que està adaptat a les modernitats del segle XXI, però no a una de les seves grans adversitats. Ella és la cinquena generació, obligada a reinventar-se per sobreviure. I ho afronta amb incertesa, perquè es tracta de la crisi més greu de totes les que ha superat fins ara la família. La manca de personal qualificat que entengui la manera de cuinar de cal Jaumet i la llosa de les normatives i la burocràcia administrativa estan posant en perill 135 anys d’història.

Mentre no troben el cuiner que encaixi amb la seva filosofia, la Laia ha dissenyat una nova realitat per a l’hostal. Més assossegada, que encendrà la cuina només quan calgui i utilitzarà sempre la creativitat. Bé, més aviat retornarà als orígens, perquè la jove emprenedora vol recuperar les velles quadres per aixoplugar tant cavalls com motos. Fa tot just dues setmanes, un grup de 25 membres de l’Associació de Marxes a Cavall de Catalunya van organitzar pel Solsonès la seva sortida mensual i van fer nit a l’Hostal Jaumet.

Jaume Marimon ja té la mirada posada en la celebració dels 150 anys del negoci. Confia que els seus nets (la sisena generació) arribin a agafar el relleu de l’hostal algun dia i, per això, està preparant un llibre commemoratiu per fer-los memòria. Serà un recull de receptes de la casa, acompanyades d’anècdotes dels clients més emblemàtics. El llibre segurament parlarà de Francesc Macià, monsenyor Tarancón, Jordi Pujol i Josep Maria Espinàs, els germans Roca i Nandu Jubany. “No sé si veuré acabat el llibre, però almenys vull recuperar la memòria per als que vindran”, confia Jaume Marimon.