L’era dels colossos empresarials

ELS ÚLTIMS mesos se succeeixen anuncis de fusions empresarials que baten rècords i que segueixen una consigna clara: no matis el teu enemic, compra’l. El resultat és que s’estan creant companyies de dimensions que en alguns sectors no s’havien vist mai, tant pel que fa a facturació com pel que fa a valor en borsa o presència global. Per exemple, a partir d’ara una de cada tres cerveses que es venguin al món generarà ingressos a una sola empresa, la resultant de la fusió entre AB InBev i SABMiller. A més, si la cervesa és de llauna, amb molta probabilitat aquella compra estarà enriquint també una sola empresa, ara que el primer i el segon fabricant de llaunes de begudes al món, Ball i Rexam, treballen per convertir-se en una sola corporació. Casos similars s’han repetit al llarg de l’any en un "festival de la fusió", fins i tot excepcional per als que, com Jordi Llidó, de la consultora Deloitte, fa 20 anys que es dediquen a les transaccions i reestructuracions de companyies.

Els nous gegants empresarials tenen un denominador comú, que és la tendència cap a l’especialització. "De les 60 principals companyies del món, només sis segueixen sent conglomerats [amb una cartera de productes diversificada]. La resta estan molt enfocades", sosté Miquel Lladó, professor de l’Iese expert en direcció estratègica de companyies. La globalització és el que propicia aquestes macrofusions perquè, per créixer i arribar cada cop a més consumidors, cal tenir dimensió, sosté Lladó. Reduir els preus dels productes, a més, s’ha convertit en un factor essencial per vendre més que l’adversari i això força una “cursa perpètua” per retallar costos i assegurar la competitivitat de les empreses. Per corroborar-ho, només cal escoltar un dels propietaris de la cervesera AB InBev, el multimilionari brasiler Carlos Alberto Sicupira, de 3G Capital Partners: “Els costos són com les ungles de les mans, s’han d’anar tallant constantment”, defensa en un llibre que va escriure.

LA FUSIÓ ÉS un instrument ideal per esgarrapar quotes de competitivitat. “La clau és que generen economies d’escala a través de sinergies industrials, comercials i financeres”, sosté el soci de Deloitte. Després d’una fusió, allà on hi havia dues fàbriques que feien el mateix, ara en pots tenir només una de més productiva, o pots fusionar rutes de distribució o accedir a un mercat on, d’una altra manera, caldria invertir molts anys i diners. “Si no optimitzes els costos, no guanyes diners, i, així, o acabes tancant o t’acaben comprant”, conclou Llidó.

Però els processos d’integració també tenen una cara B dramàtica, com s’ha vist, per exemple, en la fusió de Kraft i Heinz per crear el cinquè grup alimentari del món. La nova Kraft Heinz, participada també pel fons 3G Capital Partners i el braç inversor de Warren Buffett, Berkshire Hathaway, acaba d’anunciar 2.600 acomiadaments i el tancament de set plantes als EUA després d’aquesta unió. A Coca-Cola, la fusió de les embotelladores espanyoles també es va saldar amb centenars d’acomiadaments. I encara s’ha de veure quines conseqüències portarà a Espanya la compra de Panrico per part del grup Bimbo, una de les fusions que hi ha hagut a l’Estat recentment. Amb la unió, Bimbo sumarà 15 fàbriques a Espanya, dues de les quals a Catalunya, a Granollers i a Santa Perpètua de Mogoda. Fonts del sector reconeixen a l’ARA que la reducció de fàbriques és més probable en aquells casos en què no funcionen a ple rendiment.

Un altre factor crucial en les fusions és el poder de negociació, que, en el cas de les macrocompanyies, es multiplica, subratlla Lladó. És un poder que resulta útil en diversos fronts. “D’una banda, guanya poder a l’hora de negociar amb els proveïdors perquè, com més gran és, més poder de compra té; i, de l’altra, també guanya poder davant del consumidor”, resumeix el professor. “Imaginem-nos el pols de la gran cervesera AB InBev-SAB Miller quan negocia amb el proveïdor de llaunes; no és el mateix anar junts que separats”, resumeix.

PERÒ ELS MOVIMENTS corporatius no s’acaben aquí. Alhora que hi ha grans fusions, també s’està produint un fenomen aparentment contradictori: l’escissió de grans colossos. Què persegueixen, per exemple, les històriques Hewlett-Packard o Bayer partint-se en dues companyies independents, o la mateixa Abertis escindint el negoci de telecomunicacions en la nova Cellnex? En el fons, l’objectiu general és el mateix: l’especialització en un negoci i la confiança que, separant-lo, tindrà més possibilitats de créixer i rendibilitzar els guanys. En el cas de HP, creant una empresa de programari i una de maquinari s’aconsegueixen igualment dos gegants empresarials que aspiren al lideratge dels seus àmbits. “Una companyia tan gran amb dos negocis que entre ells no generen economies d’escala és lògic que s’analitzi si no té més sentit que vagin per separat i es conclogui que sí”, explica una persona que ha participat en una escissió empresarial i que demana no ser identificada. En el cas d’Abertis, el grup està immers en una aposta per les autopistes i la internacionalització. La seva spin-off, Cellnex, es concentrarà en les telecomunicacions i ha optat per sortir a borsa per autofinançar el creixement.

“El moment és òptim, les companyies estan en valors màxims i és el moment per vendre el que no és estratègic”, sosté Llidó, i afegeix que també és bon moment per comprar perquè, amb la crisi, empreses de tots els sectors han passat per importants reestructuracions. Ara, per tant, són més apetitoses perquè les compri una gran corporació.

L’efervescència en fusions i adquisicions no s’entén sense la crisi de la qual mira de sortir Europa, que sembla més llunyana per als EUA, que és qui ha començat a “animar el mercat”, explica el consultor de Deloitte. Les mesures dels bancs centrals –primer als EUA i més tard a Europa– han garantit que el diner torni a circular, i ho fa amb un cost del finançament a mínims, cosa que afavoreix que s’accelerin les operacions. Però el mercat també s’ha animat a Europa últimament per la devaluació de l’euro enfront del dòlar, cosa que ha convertit el Vell Continent en un escenari propici per a operacions de compra. Llidó, de fet, encara veu “metxa” per a un any o any i mig de força activitat en fusions fins que els tipus d’interès comencin a pujar a Europa.