Lluc Crusellas: “La pitjor inversió és estalviar”

El mestre xocolater Lluc Crusellas (Santa Eulàlia de Riuprimer, 1996) va endinsar-se al món de la gastronomia de ben jove. Amb 17 anys va fer pràctiques a Can Jubany: “Allà vaig veure que les postres quan arriben a taula generen unes emocions, signifiquen família, són símbol de celebració. I vaig pensar «Jo vull fer això tota la vida, vull fer una cosa que transmeti a la gent»”.

Va estudiar rebosteria a Barcelona i, tan ràpid com va poder, va tornar a Osona i es va incorporar a la pastisseria El Carme, on treballava quan el 2022 va guanyar el títol de millor mestre xocolater del món al concurs internacional World Chocolate Masters: “Al dia a dia m'agrada tenir objectius que hagi d’anar superant, no ser conformista i estar en evolució constant. I així va sorgir la idea de presentar-me al concurs”.

Primer s’havia de passar una fase prèvia estatal: “No té cap retorn econòmic ni mediàtic, però sí que hi ha una despesa: la nostra despesa a la preselecció va ser de 30.000 euros. Si aquesta preselecció no la guanyes, aquests 30.000 euros van literalment a les escombraries”. “La final a París ens va costar uns 120.000 euros. Evidentment això et canvia la vida, però el retorn econòmic directe és mínim, el premi eren 10.000 euros”, explica Crusellas a l'Empreses. La compensació, però, arriba a posteriori, i depèn de com l’exploti el guanyador. En el seu cas, va crear una marca personal de xocolata, Eukarya: “Volem traslladar el nostre producte a la gent, que puguin comprar-lo i viure l’experiència gastronòmica”.

Centrat en el producte

El pastisser va tenir clar des d’un inici que el projecte el volia fer conjuntament amb qui era el seu cap: “Hi havia una part econòmica que per a mi era impossible d'assumir”, diu en referència a la inversió en màquines i electrodomèstics. “Ajuntar-nos també va anar bé per focalitzar tots els meus esforços en el que realment domino, que no és la part empresarial, tot i que en vaig aprenent, evidentment. Havia de dedicar el 100% dels meus esforços a la qualitat del producte, a la comunicació, a la imatge, i no podia perdre tres hores al dia fent nòmines o entrant factures”, explica el pastisser, que afirma que han fet un molt bon tàndem amb el soci.

Assegura que tenir una empresa és també un repte personal: “Tot i que en aquest país no és fàcil, és una motivació. Tenir una cosa teva fa que sigui molt més gratificant. És com un fill, vols cuidar-lo i que creixi sa”. De fet, des de ben petit que ha tingut inquietud per fer coses: “Jo comprava grans quantitats de productes de roba i els venia a amics i familiars. Hi guanyava dos euros, tres o cinc per producte, en treia una misèria. Però era el que em feia il·lusió, va ser el primer ingrés”.

D’altra banda, el xocolater assegura que el seu sector està infravalorat: “Hem d'agafar de referent el cafè: fa quinze anys la gent bevia cafè i prou, i ara la gent beu o cafè en especialitat o d'origen, més afruitat, més àcid... Amb la xocolateria anem per aquest camí, perquè és un producte que té molt valor i durant molts anys ha estat prostituït per abusos de sucre i de mals processos. Amb xocolata pots fer notes de caramel, fruits vermells, cítrics, àcids...”

Crusellas considera que el seu ofici està poc remunerat: “Tant els horaris com els dies laborals són totalment diferents del que una persona normal espera. Horaris de nit, festius, caps de setmana...”, enumera. “I el producte final no el pots vendre més car, perquè la gent no entén que té deu elaboracions o que el motlle que hem desenvolupat també té un cost. Fins que el comprador no entengui això, els professionals no es podran guanyar prou bé la vida”, diu.

Pel que fa a les seves finances personals, ell no es considera estalviador: “Per a mi la pitjor inversió és estalviar, perquè esperes durant mesos, anys o dècades alguna cosa que no saps ni si arribarà, ni si quan arribarà et farà la mateixa il·lusió que quan vas començar a estalviar”. En canvi, els diners més ben invertits assegura que els ha destinat a anar al psicòleg i a apostar pel seu benestar. També està pensant en adquirir un habitatge en els pròxims anys: “Si estàs de lloguer estàs cremant els mateixos diners al mes que amb una hipoteca, però estàs tirant-los a les escombraries. El problema de la propietat és comprar-la. No només pel preu, sinó per l’aportació inicial i pels avals que et demanin”.