La insòlita reacció de Milei als aranzels

Buenos AiresEnmig d’un estat d’alerta per una previsible recessió mundial arran dels anuncis de guerra comercial de Donald Trump, el govern argentí continua prioritzant una relació bilateral amb els Estats Units: els crítics la consideren una actitud de submissió i els afins, una estratègia infal·lible per “fer tornar a fer gran l’Argentina” a través de “les idees de la llibertat”. Dijous passat, Milei va ser convidat a recollir un premi a la residència de Mar-a-Lago del president Trump, en el marc de la gala American Patriot organitzada per la Fundació Make America Clean Again, i en el que ja és el seu novè viatge als Estats Units des que és president. “L’Argentina avançarà per readequar la normativa de manera que complim els requisits de la proposta d’aranzels recíprocs elaborada pel president Donald Trump”, va dir en el seu discurs, després d’haver celebrat que al seu país li hagin tocat les tarifes més baixes, d’un 10%.

El portaveu presidencial, Manuel Adorni –que serà candidat a les eleccions legislatives de la Ciutat de Buenos Aires el 18 de maig–, va arribar a dir, en roda de premsa, que “Trump no és proteccionista”, sinó que “fa geopolítica” amb els aranzels. Mentrestant, les accions argentines a Wall Street han caigut fins a un 7% i el Risc País –l’índex que mesura el risc d’invertir a l’Argentina– s'ha enfilat a 960 punts, el valor més alt des del mes de novembre passat. El descens del preu del barril del petroli també afecta les productores argentines, com YPF i Vista, les accions de les quals acumulen una caiguda del 35% els primers mesos del 2025. Pel que fa al dòlar blue –la divisa paral·lela al mercat informal, que és la que mesura el valor precís del peso argentí al mercat internacional– s’ha disparat 35 pesos aquest dilluns, registrant l'ascens més gran en un sol dia d'aquest any i obrint una bretxa del 25% respecte del valor del dòlar oficial.

“És probable que els aranzels tinguin un impacte sobre els preus”, diu l’economista Hernán Letcher al diari ARA, que calcula que es podrà apreciar a les dades del mes d’abril, “a més d’allunyar les possibilitats d’arribada de grans inversions [estrangeres] que el govern havia promogut”. Sobre la distància en política econòmica entre Milei i Trump, l’expert ho té clar: “Milei fa exactament l’oposat a Trump pel que fa a la protecció del mercat intern i de la indústria nacional: abaixa aranzels, no els apuja”, i destaca la defensa que han fet referents llibertaris els darrers dies “per intentar explicar la suposada empatia que hi ha amb la política econòmica de Trump”.

Mentrestant, l’ultraliberal argentí ha acordat un nou préstec amb el Fons Monetari Internacional (FMI) per valor de 20.000 milions de dòlars. Un acord que encara ha de tancar detalls, però que es preveu que es concreti aviat i l’anunci del qual ha posat l’oposició en contra pel mal record de la darrera vegada que l’Argentina es va endeutar amb l’organisme de crèdit. Va ser el 2018, amb el govern de Mauricio Macri i el ministre d’Economia Luis Caputo, que en el govern de Milei repeteix càrrec. El rescat d'aleshores, de 57.000 milions de dòlars, va ser mal gestionat i va convertir l’Argentina en el deutor més gran de l’organisme, fins al dia d'avui, encara amb 40.000 milions de saldo negatiu. Milei també insisteix en el fet que espera avançar en un tractat de lliure comerç amb els Estats Units, un pla que posaria en crisi la dinàmica del Mercosur, el bloc comercial format per l’Argentina, el Brasil, l’Uruguai, el Paraguai i Bolívia. En aquest cas, diu Letcher, “la pitjor part se l’enduria l’Argentina, perquè amb el Brasil, que és el nostre principal soci comercial, s’ha recorregut un camí de complementarietat que no es té amb els Estats Units”. I afegeix: “El Brasil té més eines per defensar-se en un context global tan desafiant”.

Els aranzels a la regió

Al Brasil, Colòmbia, Xile i el Perú també els han tocat aranzels del 10%. Lula da Silva va respondre amb contundència contra “qualsevol intent d’imposar un proteccionisme que ja no té lloc en aquest món” i va aclarir que prendria “totes les mesures possibles” contra els aranzels, en una defensa conjunta del multilateralisme i del lliure comerç. Quant a la ministra d’Exteriors de Gustavo Petro, Laura Sarabia, va reaccionar amb serenitat a l’anunci, evitant llegir-lo com un càstig a Colòmbia o a Petro, que sol tenir un to de confrontació amb Trump. La funcionària va destacar que treballarien per “protegir la indústria nacional i els exportadors” colombians. Per la seva banda, el president de Xile, Gabriel Boric, va lamentar la unilateralitat de la decisió, però va buscar transmetre tranquil·litat anunciant que el govern xilè s’havia anticipat a mesures d’aquesta mena, a més d’apuntar que els aranzels no afectaven el coure ni la fusta, matèries primeres clau en el comerç bilateral amb els Estats Units.