Els enamorats que van crear SandwiChez, la cafeteria catalana dels estudiants i els autònoms

El 1988, pels passadissos de l'escola de negocis Esade, hi corria en Xavier Sánchez. Era un jove estudiant de la llicenciatura de ciències empresarials que, com alguns dels seus companys, somiava ser emprenedor. Entre apunts i calculadores, hi va conèixer Maria Àngels Bosser, una altra alumna de la facultat. Van enamorar-se bojament. Al cap de tres anys, ja s'havien casat i estaven volant junts als Estats Units per estudiar-hi un màster. Passejant per Boston van fixar-se en una cafeteria anomenada Starbucks. Era una marca nova, que estava començant a expandir-se per la Costa Est i que tenia un model de negoci molt peculiar. L'olfacte empresarial de la parella va activar-se. 

Aquesta troballa va ser la llavor d'on ha sortit SandwiChez, la cadena catalana de cafeteries que fa quinze anys que s'expandeix pel territori. Els locals tenen grans finestrals amb marcs acolorits, una decoració minimalista que juga amb l'obra vista, una carta on regnen els sucs acabats d'esprémer i els entrepans planxats, i desenes de taules envoltades d'endolls i ones de wifi. De fet, SandwiChez s'ha convertit en la meca de molts dels estudiants i autònoms de Barcelona que busquen un lloc tranquil on poder seure amb el seu portàtil. 

La marca va néixer el 2010 i ja té 27 locals. La majoria, a Barcelona, però també n'ha obert a Sant Cugat del Vallès i a Sabadell. "Són establiments ubicats en llocs molt estratègics, escollits per erigir-se en punts de trobada per al veïnat, més que no pas per als turistes", analitza Neus Soler, professora experta en màrqueting de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Precisament, una de les claus del seu model de negoci és la fidelització de la clientela. "Pinten les façanes de cada local amb un color diferent, però ofereixen una mateixa carta de productes, que miren de combinar la proximitat i qualitat amb la rapidesa en la preparació", detalla l'experta. Els seus establiments també comparteixen una altra característica: tenen poc soroll. "Estan equipats amb plaques antireverberació per absorbir-lo", especifica Soler. El resultat són unes cafeteries d'estada llarga, on anar a treballar unes hores amb un cafè al costat o a fer-hi reunions informals. 

Un negoci a foc lent

Entre que la parella va descobrir l'Starbucks de Boston i l'aparició dels SandwiChez a Barcelona, però, van passar gairebé vint anys. Abans d'embarcar-s'hi, el Xavier volia tastar el sector de la restauració de mica en mica. El 1995, quan el matrimoni va tornar a Barcelona, ell va escampar currículums entre petites empreses del sector. Li va trucar una petita cadena de restaurants i s'hi va incorporar de seguida. Només dos anys després ja n'era el director general. Després de dotze anys aprenent-hi l'ofici, va fer el pas de crear el seu propi negoci: SandwiChez. El 2009, va elaborar-ne el pla empresarial, va crear la marca i va esbossar-ne la carta gastronòmica. El 2010, va obrir el primer SandwiChez, al número 117 de Via Augusta, a Barcelona. Darrere el taulell hi havia en Jan Sánchez, que va ser el primer treballador de l'empresa i que avui és directiu de la companyia.

El 2012, la Maria Àngels va deixar l'empresa tèxtil familiar on estava treballant per unir-se com a directora financera al negoci, que s'estava expandint amb rapidesa. Quan l'empresa va fer cinc anys, SandwiChez ja tenia deu locals a Barcelona i una nova seu central. Per al desè aniversari, ja tenien una vintena d'establiments. La pandèmia tampoc va aturar l'expansió: SandwiChez va obrir un local a Ciutat Vella i va aprofitar la situació per expandir-se fora de Barcelona, amb nous locals a Sabadell i a Sant Cugat. Avui, el seu equip el formen més de 260 persones.

"Un dels trets que diferencien SandwiChez d'altres cafeteries és l'experiència que ofereixen al client i que va més enllà del producte", concreta Soler. De la marca en destaca l'aposta per crear espais aptes per treballar, però també el compromís amb l'entorn. "Fan xarxa amb productors i proveïdors catalans, cuiden aspectes com la disponibilitat horària del personal i vetllen per un ambient de treball positiu", explica la professora. Per a ella, l'èxit d'aquestes cadenes es pot resumir d'una manera. "El secret està en la suma dels detalls –revela–. Un de sol, com oferir un producte de proximitat i qualitat, no els fa diferents, però el conjunt de tots els fa singulars", acaba.