Empreses familiars: l’arrelament com a avantatge competitiu

BarcelonaEl món canvia. Tot aquell sistema internacional i geopolític sorgit de la Segona Guerra Mundial ha donat pas a un altre en el qual predomina la lluita i competència pel poder, amb dos gegants com els EUA i la Xina, encara que el dòlar és el que de moment ha guanyat la batalla. I "en un món fragmentat, ser local i tenir arrels és avui un avantatge" competitiu. És una afirmació de José Juan Ruiz, president del Reial Institut Elcano, un prestigiós think tank privat, que va participar en l'edició 28 del Congrés Nacional de l'Empresa Familiar, celebrat a Burgos sota el lema Origen/Destí.

I va afegir, davant dels centenars de patrons i directius assistents a aquesta trobada anual, que el fet d'estar vinculat a un territori determinat és un dels grans avantatges de les empreses familiars, aquelles que estan controlades per persones amb vincles parentals, com pares i fills, germans, cosins... És, per exemple, el cas d'una companyia que avui és una multinacional de la brioixeria i la pastisseria, una de les promotores de la qual, la mare de l'actual conseller delegat, es va plantejar anys enrere per què les magdalenes eren rodones i perquè no podien ser quadrades. Aquesta idea va ser un dels impulsos del que amb els anys seria Vicky Foods (el nom es va posar en homenatge a aquesta dona emprenedora, Victòria), un grup industrial internacional. Això, gràcies a les magdalenes quadrades i la marca Dulcesol que, a més, va quedar arrelada a Villalonga, València, on va néixer als anys 50, explica el seu conseller delegat, Rafael Juan, membre de la tercera generació.

De fet, són l'enginy i la innovació les que van provocar la creació i posterior creixement d'altres negocis convertits avui en grans companyies sòcies de l'Institut de l'Empresa Familiar (IEF), que aplega al voltant d'un centenar de les més importants. La darrera que s'hi ha incorporat és la cadena hotelera Hotusa, amb seu central a Barcelona; fundada fa més de 40 anys per Amancio López Seijas, que es va estrenar a Burgos com a membre d'aquest potent lobi empresarial. Les seves filles Clara i Marina ja formen part també de la cúpula.

Però així com amb el canvi radical en la forma de les magdalenes de Vicky Foods, altres negocis familiars van néixer d'una idea o innovació, com Pikolín, de la familia Soláns. El 1948 neix Pikolín, fabricant de matalassos que avui es venen a tot el món, però amb seu central al seu lloc d'origen, Saragossa. També és el cas de Persán, especialitzada en productes per a la cura personal i de la llar, fundada el 1941 per l'avi de l'actual presidenta, Concepción Yoldi, que va sorgir de la producció de sabó a partir dels residus de l'oli d'oliva i que avui està internacionalitzada, però radicada a Sevilla, on va néixer.

Un altre cas és el grup Antolin, a partir d'un petit taller mecànic regentat per Avelino Antolín López juntament amb els seus fills Avelino i José, que produeix i distribueix interiors de vehicles per tot el planeta, amb central a Burgos des dels inicis. O bé la multinacional de la cosmètica, els perfums i la moda, Puig, creada el 1914 per Antoni Puig Castelló, que va començar el seu ascens vuit anys després a partir del pintallavis Milady. Avui els nets del fundador dirigeixen una multinacional que cotitza a la borsa i que manté la seva seu social a l'Hospitalet de Llobregat.

O bé la vallesana Fluidra, avui un gegant de tot el que té a veure amb les piscines, després d'engolir l'estatunidenca Zodiac el 2018. Presidida per Eloi Planes, que va rellevar el seu pare Joan, que va morir el gener passat i que era un dels representants de les quatre famílies fundadores (les altres són els Garrigós, els Serra i els Corbera), la companyia forma part avui de l'Ibex-35, igual que Puig, i té la seu central a Sant Cugat del Vallès. Astral Construccions Metàl·liques, el 1969, va ser l'origen d'aquesta actual multinacional.

Al final es tracta de tenir l'enginy per innovar amb productes i serveis per cobrir necessitats. La raó és que aquest tret de les companyies controlades per parents, que suposen més de 90 de cada 100 de les existents i el 70% de l'ocupació privada, proporciona avantatges competitius. L'evolució d'aquesta mena de companyies ho demostra: creixen en valor més del doble que les que estan al mercat continu, el 7% anualitzat davant del 3% entre el 2014 i 2023; i 3% de creixement anualitzat en ocupació davant del 0% durant el mateix període, segons un estudi encarregat per l'IEF a la consultora McKinsey.

A més, tenen menys endeutament i obtenen retorns sobre el capital invertit superiors a la mitjana del mercat continu. I una cosa similar passa amb l'ocupació, ja que enregistren nivells de rotació de les plantilles inferiors a la mitjana, la qual cosa suposa una retenció més gran dels seus professionals, als quals dediquen més hores de formació que la resta. A més de la innovació, altres trets definitoris d'aquestes empreses són la internacionalització –moltes d'elles ho van començar a fer fins i tot en època autàrquica a Espanya– o la diversificació i la formació de les persones.

Durant el congrés a Burgos es va dur a terme una enquesta interactiva entre els empresaris assistents, com es fa en cada trobada anual, i la majoria van posar sobre la taula com a principal preocupació i llast per a la competitivitat l'absentisme laboral. És "un núvol negre a l'horitzó", va descriure el president del l'IEF, Ignacio Rivera, que és el principal executiu de Corporación Hijos de Rivera, productora, entre d'altres, de la cervesa Estrella Galicia.

En tot cas, el 52% dels enquestats consideren la situació econòmica del país una mica millor que fa un any i la majoria preveuen mantenir les seves plantilles. Els consultats defensen l'arrelament, tot i que el 68% afirmen que no reben cap mena de suport per continuar al seu territori d'origen i que el 71% revelen dificultats per trobar professionals per treballar al lloc d'origen. I aquesta és una trava que afecta les companyies de zones menys poblades, més que no pas les ubicades a Madrid o Barcelona, segons Rivera.

Per la seva banda, insistint en el vincle amb una zona, el president de KPMG –consultora especialitzada–, Juanjo Cano, durant la seva intervenció al congrés a Burgos va explicar que "quan una empresa familiar inverteix en transformació, també està invertint en el desenvolupament del territori". Assegura que aquesta mena de companyies "són actors essencials del progrés econòmic i social del país". I, segons va afegir, els valors com l'arrelament, el llegat o la tradició "no són un fre a la innovació, sinó palanques de creixement i modernització quan s'apliquen amb una estratègia clara".

El conseller delegat de Vicky Foods està convençut que en el seu cas, com en el d'altres empreses familiars, "la causa principal de creixement ha estat la innovació: quan ma mare va inventar les magdalenes quadrades, i així va seguir al llarg dels anys". I el mateix amb la innovació de processos. "Els productes en aquest sector no són tan diferents, i els processos ens permeten ser més ràpids i flexibles" i singulars. I el mateix passa amb la distribució. I, afegeix dos altres elements essencials: la internacionalització i la diversificació.

Una de les conclusions és que aquestes companyies veuen l'arrelament com una eina de competitivitat. El president de Pikolín, Álvaro Soláns, que va heretar el càrrec del seu pare, explica que tot i tenir molt negoci a França, la qual cosa justificaria tenir la seu a París, es mantenen fidels als orígens i "per convicció" van decidir quedar-se a Saragossa. I el vicepresident de Persán explica que l'arrelament "atorga valors i dona una identitat única. No és nostàlgia ni immobilisme. En un món cada cop més individualista tenir valors únics suposa avantatges competitius i facilita atreure talent. La singularitat proporciona una identitat única i un avantatge diferencial". I Soláns resumeix: el vincle amb el territori "et recorda d’on vens. No ho és tot el compte de resultats, sinó que hi ha un llegat que s’ha de cuidar".