El querosè verd per a avions es cou en bioreactors de Texas?

Porto Alegre (Brasil)En un discret complex de laboratoris a Houston (Texas), l’empresa Cemvita intenta redefinir el significat de "combustible fòssil". La seva fundadora i directora científica, Tara Karimi, assegura que el seu objectiu és simple però radical: "Transformar el diòxid de carboni i els residus industrials en productes d’alt valor, com ara combustibles, fertilitzants o cosmètics".

L’ARA hi ha pogut parlar a la ciutat de Porto Alegre (Brasil), en el marc dels actes de la Setmana Caldeira, a la qual el diari ha estat convidat per part de l’Institut Caldeira, un hub tecnològic de la capital de l'estat de Rio Grande do Sul que impulsa projectes d’innovació i sostenibilitat, i que vol situar-se com un centre de referència en el mapa global per a empreses emergents, noves tecnologies i solucions per als desafiaments que suposa el canvi climàtic.

Cemvita, fundada el 2017 per Karimi i el seu germà Moji, ha desenvolupat una plataforma biotecnològica, anomenada FermWorks capaç de fer que microorganismes dissenyats específicament per aquesta funció converteixin CO₂ o residus orgànics en el que anomenen FermOil, un oli base que pot servir tant per a fabricar combustible d’aviació com detergents o cremes. "El nostre procés implica desforestació zero i pot produir diversos tipus de productes. L’oli que fabriquem pot ser utilitzat no només per a combustibles, sinó també en productes de cura personal o de neteja", explica Karimi.

Fins ara, la seva aposta més ambiciosa l'ha dut a terme en el camp dels combustibles d’aviació sostenibles (SAF, en les sigles en anglès), un mercat emergent impulsat per la pressió sobre la indústria per reduir-ne les emissions. El 2023, United Airlines va signar amb Cemvita un contracte a vint anys per subministrar-li 50 milions de galons anuals de combustible alternatiu. "El nostre producte té cinc vegades menys emissions de carboni que el SAF actual del mercat, perquè comencem el procés a partir del diòxid de carboni. Convertim el problema en matèria primera", diu Karimi, que assegura que també està en contactes amb aerolínies europees per desenvolupar programes semblants.

Amb tot, els mètodes científics de Cemvita, basats com s'ha apuntat en biologia sintètica per convertir CO₂ en combustibles i productes químics, són innovadors però encara altament experimentals. Tot i el seu potencial per reduir emissions, la seva viabilitat a escala industrial és incerta i depèn d’un cost energètic i econòmic encara elevat. A més, la manipulació genètica de microorganismes obre interrogants sobre seguretat i control ambiental. En tot cas, Cemvita aporta una visió disruptiva, però necessita validació independent i transparència de resultats per consolidar-se com a alternativa real al petroli.

Viabilitat econòmica?

El model de negoci no es basa només en la tecnologia, sinó també, necessàriament, en la viabilitat econòmica, més encara en uns moments en què el president dels Estats Units repeteix el lema, "Drill, baby, drill!", com si el canvi climàtic no fos un problema. "Des del principi volíem tenir un negoci autosostenible, sense dependre de fons públics ni crèdits addicionals. Per això vam decidir començar a partir dels residus. Si utilitzes un flux de deixalles, redueixes dràsticament els costos de producció", explica la cofundadora. El resultat és un producte que, segons les seves paraules, és ja més barat que el SAF convencional, perquè no parteix de matèries primeres molt més costoses com l’oli de soja o la canya de sucre.

El valor diferencial de Cemvita rau, a més, en la seva capacitat de crear diverses línies de negoci a partir d’un mateix procés. Del residu inicial, aproximadament el 30% es converteix en oli; la resta es destina a biofertilitzants i bioestimulants utilitzats en reforestació o agricultura regenerativa. "El nostre procés produeix dos productes i pràcticament no genera residus. El que queda s’utilitza per millorar els sòls i restaurar la biodiversitat", assegura Karimi.

Aquest enfocament "nature positive" –"positiu per a la natura"– és part central de la filosofia empresarial dels dos germans al capdavant de Cemvita. "No només volem reduir emissions; volem tenir un impacte positiu en la biodiversitat i el medi ambient", subratlla. Aquesta visió també s’ha traduït en la seva estratègia d’expansió internacional: El Brasil ha estat un dels primers destins escollits per a la producció fora dels Estats Units. "En el nostre pla, tots els valors fonamentals es basen en la sostenibilitat. I veiem que aquests valors estan ben establerts al Brasil. El país té una infraestructura consolidada en biofabricació i economia circular, amb èxits en biocombustibles com el bioetanol o el biodièsel", comenta.

Per a Karimi, la clau és aprofitar allò que ja funciona. "Comencem en un país que té una història d’èxit i una infraestructura existent. Nosaltres hi afegim valor: no venim a substituir res, sinó a complementar i millorar el que ja hi ha". L’empresa, a més, aposta per col·laborar amb proveïdors locals per reduir la dependència d’importacions i reforçar el desenvolupament del talent científic local. "Volem treballar amb proveïdors locals i aprofitar el talent existent. Només cal formació addicional per adaptar-lo a la nostra tecnologia", assegura.

El futur de Cemvita passa ara per escalar la producció industrial. La companyia preveu produir fins a 500 barrils diaris d’oli sostenible en la seva primera planta comercial, tot mantenint un impacte ambiental mínim: el "99% menys d’ús de terra i aigua respecte de la producció tradicional d’oli vegetal. Aquesta capacitat industrial és la que pot convertir una innovació de laboratori en una alternativa real dins del mercat energètic global.

Tot plegat, la situa com una de les empreses biotecnològiques amb més projecció dins del sector climàtic. El 2025, Cemvita ha sigut reconeguda pel consorci Greentown Labs com a “Climate Impact Startup of the Year”. No és una distinció menor: la indústria ja veu en el seu model una de les vies més prometedores per descarbonitzar sectors difícils com l’aviació o la petroquímica. Tara Karimi sintetitza la seva filosofia en una frase que resumeix la revolució que vol impulsar des de Houston: “La sostenibilitat no és un luxe, ni un cost. És un negoci.”