L'origen del tomàquet Solís: llet d'ametlla i l'enginy d'un farmacèutic

El dijous 27 d’abril del 1961, La Vanguardia va publicar un anunci que avui cridaria l'atenció de la majoria de lectors. Era a la pàgina 22. Al centre, hi havia dibuixat un envàs que contenia llet d'ametlla. "El potent aliment de fàcil digestió!", exclamava un text cridaner. "Deliciosa, refrescant, pura i plena de vitamines", completava un paràgraf més discret. A l'etiqueta del pot i en primer pla a la part inferior de l'anunci, hi havia l'element que hauria descol·locat al lector contemporani: la llet d'ametlla la comercialitzava Solís. Avui, la marca és coneguda arreu per les seves salses, i especialment pel tomàquet fregit, que inunda els lineals d'aquest producte als supermercats catalans. Malgrat que Solís fa molts anys que ja no ven llet d'ametlla, l'origen de la marca està lligat a aquest producte i a l'enginy d'un farmacèutic.

Era Juan Antonio Solís Cuéllar, un farmacèutic valencià nascut a Utiel el 1917 i que es va instal·lar a Barcelona després de la Guerra Civil. A finals de la dècada dels 40 va adquirir l’empresa Productes Dietètics Llor, situada al número 264 del carrer Dos de Maig, a Barcelona. Es tractava d'una companyia dedicada a fabricar, principalment, dues begudes força populars a l'època: la llet vegetal Nuxina i el cacau ensucrat Prodicao. Quan Solís va quedar-se amb l'empresa, va centrar els esforços en la llet d'ametlla. La va reformular gràcies als seus coneixements farmacèutics i la va rebatejar amb el nom Solís. Amb el temps, aquella aposta aparentment modesta va esdevenir el punt de partida d’una de les marques més reconeixibles de la història alimentària espanyola.

De la farmàcia a la cuina

A començaments dels anys seixanta, Juan Antonio Solís va decidir ampliar horitzons. El 1961 va traslladar la petita fàbrica del carrer Dos de Maig al carrer Padilla, a l’Eixample. Allà, a més de continuar produint la seva llet d’ametlla, va començar a experimentar amb noves receptes i formats. Fruit d’aquelles proves, el 1962 va llançar la maionesa Solís, un producte innovador que va triomfar gràcies a una exitosa campanya publicitària televisiva. Dos anys més tard, el 1964, va tornar a sorprendre el mercat amb un producte que va marcar un abans i un després a les llars espanyoles: el primer tomàquet fregit envasat. En un país que començava a descobrir la comoditat dels aliments preparats, aquell pot va ser tota una revolució: Solís va esdevenir un nom d'allò més habitual als rebosts de mitja Espanya.

L’èxit del producte va fer créixer vertiginosament el negoci. El 1969, Juan Antonio Solís va constituir una nova societat, Solís, Industrias de Alimentación, S.A., amb el suport del grup nord-americà Carnation Company, que en va assumir el 80% del capital. Aquell pas va marcar l’inici d’una nova etapa: l’empresa va deixar enrere el caràcter artesanal per convertir-se en un pes pesant de la indústria alimentària estatal.

El 1973, el grup va adquirir la fàbrica asturiana Litoral, especialitzada en plats preparats, i dos anys més tard va inaugurar una nova planta a Miajadas, a la província de Càceres. Allà, al cor d’Extremadura, Solís va començar a produir a gran escala el seu tomàquet fregit. Actualment, la planta continua operativa i és el principal centre productor de salses de Nestlé a l’Estat. Va ser a mitjans dels anys vuitanta, quan la història de Solís es va creuar amb la del gegant suís Nestlé. El 1985, el grup va adquirir Carnation Company, i amb ella totes les seves filials, inclosa Solís. Poc després, Juan Antonio Solís va vendre el seu paquet d’accions i es va retirar de l’empresa. Va viure els seus darrers anys a Sitges, on va morir el 1999, després d’haver vist com el seu cognom es convertia en sinònim de tomàquet fregit a tot l’Estat.

Amb la nova propietat, la marca va guanyar múscul industrial i projecció internacional. La fàbrica de Miajadas es va consolidar com el centre neuràlgic de producció de tomàquet fregit i va anar sumant noves línies de productes, com les salses Buitoni. Actualment, la planta ocupa 175.000 metres quadrats, dona feina directa o indirecta a prop d’un centenar de persones i produeix unes 30.000 tones de salsa de tomàquet l’any. Les línies d’envasament poden arribar a omplir 400 pots de vidre per minut. Prop del 40% de la producció s’exporta a una trentena de països d'arreu del món.