Veritats i mentides dels impostos dels autònoms
El professor Boar analitza la situació dels treballadors per compte propi després de les noves quotes de la Seguretat Social
Aquesta setmana els autònoms han estat els protagonistes del debat polític i econòmic. La causa? Una proposta del govern espanyol per apujar les quotes que paguen a la Seguretat Social (SS) durant els pròxims sis anys. Aquest cop, han aconseguit un fet ben estrany: posar d’acord tota l’oposició en contra seva. La veritat és que la xarxa s’ha omplert de fal·làcies, així que posem-hi una mica de llum.
Els autònoms tenen principalment tres obligacions amb l’Estat: l’IVA i l’IRPF (amb Hisenda) i, a banda, les quotes de la SS. Ara bé, ¿l’IVA és realment una càrrega fiscal per a l’autònom? La resposta és que no. L’IVA és un impost neutre on l’autònom (igual que qualsevol empresa) actua com a recaptador durant un període. Quan aquest acaba, es calcula la diferència entre l’IVA pagat i el cobrat. A la pràctica, és fals dir que l’autònom ingressa 10.000 € en una factura; en realitat, factura 7.900 € més l’IVA. Certament, cobra 10.000 €, però no és el mateix cobrar un import que disposar-ne realment.
D’altra banda, trobem l’IRPF, que sí que és un impost pur i dur, igual que el paga qualsevol treballador. La diferència és que l’IRPF es calcula sobre els ingressos nets, és a dir, un cop restats els costos. Imaginem un pintor que ingressa 1.000 € per la seva feina, però té uns costos de material de 300 €. En aquest cas, l’IRPF el pagaria sobre els 700 € restants.
I, finalment, arribem a la qüestió de la setmana: les quotes a la Seguretat Social, que pretenen ser progressives en funció dels ingressos. Tanmateix, ja el 2025 (sense comptar les pujades dels pròxims anys), una persona que ingressa fins a 670 € mensuals pagarà una quota de 230 €, mentre que algú que supera els 6.000 € pagarà 542 €. Em direu on és la progressivitat, sobretot quan en països veïns del nostre entorn la quota és 0, almenys fins a un cert nivell d’ingressos elevat.
