La decadència del servei postal: un 18% menys de cartes enviades

Els missatges e mòbil que Carles Puigdemont va enviar aquesta setmana a Toni Comín posen en evidència que el secret de les comunicacions no sempre existeix. Però també demostren un canvi d’hàbits en els mitjans per comunicar-nos que ha introduït la tecnologia i que té, com a conseqüència primera, el declivi de la comunicació postal.

Algunes dades ho deixen ben clar. Per exemple, més d’un 64% de les llars espanyoles no van enviar cap carta durant l’any passat, i gairebé el 69% de les llars no van rebre cap carta d’un altre particular -s’exclouen les cartes que envien les empreses, com els bancs o les companyies de serveis, que gairebé arriben a tothom-. Però fins i tot les cartes que envien les empreses també disminueixen: durant el 2017 van enviar gairebé un 30% menys de cartes.

Totes aquestes dades les recull la Comissió Nacional dels Mercats i de la Competència (CNMC) en el seu informe anual sobre el sector postal i en el seu panell de les llars, una enquesta periòdica que fa sobre com perceben les llars espanyoles els diferents serveis.

La caiguda dels enviaments de cartes i postals es mesura en milions. L’any passat es van fer a Espanya gairebé 227milions menys d’enviaments de cartes, postals, publicitat directa, cartes certificades i notificacions. Aquesta xifra suposa un descens del 6,5% respecte a l’any anterior. En total, els diferents operadors -el més important és Correus, amb un 90% de quota de mercat en ingressos i el 85% dels enviaments- van gestionar fins a 3.285 milions d’enviaments. La caiguda del correu postal té una incidència directa, a més, en el compte de resultats de les empreses del sector, especialment Correus. Els ingressos per enviaments postals tradicionals a Espanya pugen a 1.324milions d’euros, però van baixar un 0,6% respecte a l’any anterior.

Però les noves tecnologies no són l’únic factor que influeix en la caiguda del correu postal. El servei també empitjora, segons Competència. Correus no ho posa fàcil. Espanya és a la cua d’Europa en la ràtio de bústies per habitants. Hi ha més de 1.800 habitants per cada bústia, mentre que la mitjana a Europa és de 800 i en alguns països, com Suècia, hi ha una bústia per cada 400 habitants. A més, “hi ha una tendència a empitjorar la qualitat dels serveis que ofereix Correus”, afirma la CNMC, que cada any audita el denominat servei postal universal, que obliga a garantir que tots els ciutadans poden enviar i rebre cartes i que els lliuraments s’han de fer tots els dies feiners.

Però no tot són males notícies: si el servei postal està en descens, l’auge del comerç electrònic ha impulsat el servei de paqueteria, que, amb gairebé 400 milions d’enviaments, va créixer un 18%.