Corrupció política i funció pública

Sembla que la corrupció política ha tornat amb força, afectant gairebé tots els partits i minvant encara més la seva credibilitat. Una enquesta recent ho mostra clarament: un 96% dels espanyols consideren que les pràctiques corruptes estan molt generalitzades, si bé la majoria creuen que afecta un nombre molt reduït de polítics.

S'entén la indignació ciutadana, tot i que aquestes pràctiques no poden aïllar-se del context en què es produeixen i que la nostra moral col·lectiva tampoc està en el millor moment. Els polítics no viuen aliens al món. Més aviat són un reflex de la realitat que els envolta, i aquesta es caracteritza per una mena de campi qui pugui, en què el diner mana per sobre de tot.

Com que no serveix de gaire consolar-nos pensant que la corrupció va més enllà de la política, cal cercar alguna sortida. En aquest sentit, si analitzem els casos de corrupció, veiem que es donen, majoritàriament, quan un partit desembarca a l'administració. La pràctica més recorrent és que el partit que forma govern no només nomena el ministre o conseller, sinó també tots els quadres directius dels departaments. I no és que el polític sigui per naturalesa més corrupte que el funcionari de carrera. Es tracta senzillament que el polític que assumeix un càrrec públic tendeix a mantenir amb el seu partit uns lligams personals, unes complicitats i, no poques vegades, un agraïment pel càrrec. En aquesta confusió entre administració i partit és més senzill que s'hi donin pràctiques irregulars.

Si és així, hauríem de limitar el nombre de càrrecs per designació política, com succeeix en molts països. No resoldrem el problema, sols l'alleujarem, però contribuirem a conformar una administració més estable i més capacitat per atreure joves preparats i amb vocació. Joves que avui no senten cap motivació per una administració que limita les carreres professionals i reserva els càrrecs més alts, i no tan alts, per als polítics de torn.

No podem oblidar que disposem d'instruments d'estat, alguns molt millorables. Fer-ho depèn només de nosaltres. El Constitucional no ens tombarà una millora de l'administració, ni unes bones pràctiques dels nostres partits.

Jordi Alberich és economista.