Cementiris per il·luminar el futur

ValènciaUn nom singular, Requiem in Power, per a una instal·lació encara més peculiar. Ni més ni menys que ubicar panells solars a les cobertes dels nínxols dels cementiris. I és que, davant la necessitat imperant de produir energia neta, la consigna és clara: aprofitar qualsevol racó ja construït a les ciutats i no traslladar les plantes fotovoltaiques a l’àmbit rural, evitant així la destrucció del medi natural.

Així ho creuen almenys en l’actual govern de València –en funcions després dels resultats del passat 28 de maig–, que ha projectat la instal·lació de la planta fotovoltaica urbana més gran de l’Estat aprofitant els cementiris de la ciutat. En total, el consistori ubicarà 6.658 plaques. La major part al fossar general amb 4.411, i la resta, als cementiris dels barris del Cabanyal, Campanar, Benimàmet i el Grau. Amb ells, preveuen generar 3.838.530 kW hora/any i evitar l'emissió anual de 1.019 tones de CO₂.

Les obres, ja adjudicades i amb un pressupost de 3,2 milions d'euros, s’haurien d’haver iniciat al maig, però el retard en el subministrament dels panells solars les ha posposat fins a l’estiu. Les duran a terme 99 treballadors, als quals caldrà sumar 15 operaris per al manteniment de les instal·lacions.

Pel que fa a l’ús de l'energia que es generi, l’Ajuntament de València preveu que una part es destini a l'autoconsum de qualsevol equipament públic ubicat en un radi de dos quilòmetres; que una altra s’aboqui a la xarxa i, també, que la ciutadania es pugui beneficiar a través d'alguna figura similar a les comunitats energètiques en una fórmula que encara s’està estudiant. En aquest punt, l’actual equip de govern reconeix que el destí de l’electricitat dependrà de la voluntat del nou equip de govern que encapçalarà el Partit Popular i que comptarà, amb gairebé tota seguretat, amb el suport de Vox.

En la concepció del projecte Requiem in Power ha jugat un paper clau una coincidència com és que el regidor d'Emergència Climàtica i Transició Energètica, Alejandro Ramon, ho és també de Cementiris. Aquesta circumstància ha permès al també dirigent de Compromís fer realitat un dels propòsits defensats insistentment per la coalició valencianista durant els últims mesos: situar la producció energètica en les grans ciutats. “No volem que s'arrasi el medi natural. Si per ubicar una planta fotovoltaica hem d’arrancar centenars d’arbres ja no és una transició sostenible. Tampoc ho és si per transportar-la hem de construir grans línies d’alta tensió amb l’afectació al territori i la contaminació paisatgística que suposen”, defensa Ramon en conversa amb l’ARA.

El regidor reclama que es potenciï l’autoconsum i que es complementi amb plantes que s’ubiquin als espais ja construïts de les ciutats. També que s’aposti per les instal·lacions de biogàs i hidroelèctriques. I que les solars se situïn en indrets de sòl poc productiu. Finalment, un cop s’hagin esgotat totes aquestes opcions, accepta que s’opti per les plantes fotovoltaiques en l’àmbit rural, però sempre de petites dimensions. “Les ciutats són les grans consumidores d'energia i, per tant, han de tenir també la responsabilitat de ser les grans productores”, resumeix Ramon, que també destaca que “si produir electricitat al lloc on es necessita és més eficient perquè s’evita que hi hagi pèrdues en el seu transport”.

Per evitar el màxim l’impacte al territori, en l’àmbit autonòmic Compromís també ha proposat la instal·lació de panells solars en grans infraestructures com canals de reg –que, en ser coberts reduirien l’evaporació d’aigua-, així com en espais més convencionals com centres escolars o aparcaments públics.

Aprofitament del moviment de les ones

Les plantes fotovoltaiques públiques no són l’única infraestructura impulsada pel govern de València per aconseguir una producció d’energia més sostenible. I és que ara fa dos mesos va concloure la ubicació d’una planta undimotriu a un espigó del port de la ciutat. La instal·lació, ja en funcionament, permetrà aprofitar l’energia del moviment de les ones i produir 130.000 quilowatts a l’any i estalviar 16 tones d'emissions de CO₂ a l'any.

El dispositiu consisteix en un flotador que es troba sobre el mar i que està enganxat amb un braç hidràulic al moll. El moviment de les ones activa el seu mecanisme que produeix energia amb el moviment, tant en l’elevació com en la suspensió. Es tracta d'un projecte pilot cofinançat per la Unió Europea que ha tingut un cost de 495.000 euros que han estat aportats al 50% per l'Ajuntament de València i la institució comunitària.

Molt més tradicional –tot i que amb el mateix objectiu– és la bonificació de la meitat de l’impost de l’IBI –fins a un màxim del 20% del cost de la instal·lació– aprovada pel consistori per a aquells ciutadans que ubiquen panells solars als seus habitatges. Un descompte que l’administració municipal complementa amb la promoció de l’estalvi mitjançant l’Oficina de l’Energia. Es tracta d’un organisme que assessora els ciutadans sobre com reduir els seus rebuts i que, segons el consistori, està aconseguint que les famílies que segueixen els seus consells s’estalviïn 240 euros a l’any d’electricitat i 120 euros de gas.