El boom de les portes que s'obren un milió de cops a l'any

BarcelonaQuan Josep Maria Guilera va fundar la seva empresa, Manusa, el 1966, la seva idea no era fabricar portes automàtiques. Volia fer ponts grua i altres materials de càrrega. Però el 1971 va fer un gir en el negoci i va començar a fer portes amb automatismes d'obertura i tancament. El que era una petita empresa va anar creixent i, en mans ja de la segona generació, s'ha convertit en una multinacional catalana, líder en el seu sector a Espanya, i que exporta aproximadament la meitat de la seva producció. Ara la companyia dissenya, instal·la i fa el manteniment de més de 20.000 accessos cada any.

Manusa, com totes les empreses industrials, va patir el 2020 l'impacte de la pandèmia del covid-19. Però de les dificultats se'n pot treure oportunitats. I n'ha tingut: la mateixa pandèmia en si mateixa va impulsar l'ús de portes automàtiques, especialment en els hospitals. Després va arribar el decret de mesures per a l'eficiència energètica del govern espanyol, que obliga els comerços a tenir tancaments automàtics i que els ha donat un altre impuls.

De fet, molts comerciants van demanar una pròrroga del termini per adaptar els seus locals a aquest nou decret, que obliga els establiments a tenir sistemes de tancament que evitin que s'escapi la calor a l'hivern i el fred de l'aire condicionat a l'estiu. El director general de Manusa, Josep Medina, explica que l'empresa ha pogut fer front a l'augment de la demanda que ha comportat aquest decret. "No ha sigut un tsunami", detalla, malgrat que ha obligat a fer un esforç. "Ho hem capejat treballant els caps de setmana, fent contractacions addicionals, però hem pogut atendre la demanda", declara el directiu.

La pandèmia havia portat un entrenament previ. Als inicis del covid, la demanda de portes automàtiques va disparar-se, perquè no calia tocar el pom i es considerava que eren més higièniques. La demanda va créixer exponencialment i, tot i l'impacte de la pandèmia en els comptes del 2020 –la facturació va caure prop del 12%, sobretot pels tancaments de botigues, l'hostaleria i la restauració, que van reduir la demanda de portes–, el negoci va créixer per la banda hospitalària.

De fet, al ser una empresa internacionalitzada, la demanda va créixer molt a la Xina, on es van construir hospitals de nou per fer front a la pandèmia. De fet, Manusa va posar en marxa l'any 2021 una planta de fabricació al gegant asiàtic, "no per deslocalitzar la producció, sinó per atendre específicament el mercat xinès", matisa Medina. La pandèmia va passar i el 2021 la companyia ja havia recuperat els nivells de vendes prepandèmics i el 2022 ha continuat creixent i voreja els 50 milions d'euros de facturació.

A Espanya, l'empresa, que té la seu a Sant Cugat, compta amb 350 empleats, una fàbrica a Valls i un taller a Polinyà. Però, a més, disposa de delegacions comercials a Portugal, la Xina i el Brasil i està present en més de 90 països d'arreu del món. A banda de portes automàtiques, també fabriquen altres tancaments, com portes industrials o antiincendis.

L'impacte dels microxips

Però darrere d'una porta d'aquest tipus no hi ha només perfils d'alumini i vidres. Hi ha també molta tecnologia. "El mecanisme ha d'estar molt ben dissenyat i funcionar molt bé perquè una porta, per exemple si està a l'aeroport de Barcelona, ha de suportar més d'un milió de maniobres a l'any", explica el director general de l'empresa. A més, ara la connectivitat ha entrat de ple en el negoci. Portes connectades i amb intel·ligència artificial, que permeten, per exemple, la seva manipulació a distància, el control d'accessos als edificis i moltes altres funcionalitats, com portes que s'obren amb una polsera que porta l'usuari. A més, l'empresa ha desenvolupat una aplicació mòbil que permet als seus clients el control del tancament.

Aquesta tecnologia també ha portat problemes en l'últim any. "La placa base d'una porta té quatre o cinc microxips. La crisi dels semiconductors, per tant, ha impactat de ple en el negoci; primer, encarint l'abastiment de les matèries primeres, com el metall o el vidre, però, sobretot, per l'escassetat de xips i la incertesa sobre la seva disponibilitat a temps", explica Medina. Per fer-hi front, detalla el directiu, es van redissenyar alguns productes però, sobretot, va haver-hi una important inversió en acumular estocs.