Els batuts per posar-te fort també porten insectes

100 grams d'avena, tres plàtans, un got de llet, un grapat de nabius, algunes nous, un sobre de llevat, una culleradeta de bicarbonat perquè pugin més i 30 grams de proteïna feta amb larves i gust de maduixa. Sergi Playà i Daniel Morató tenen un objectiu per a l’any vinent: que l’últim ingredient d’aquesta recepta per fer unes madalenes casolanes saludables deixi de provocar una cara d’esglai entre molts consumidors. Aquests dos amics de la infància són els creadors de Becrit, una proteïna en pols elaborada a base d’insectes que neix com a resposta a una realitat cada cop més propera: el consum de proteïnes d’origen animal com la carn o el peix té un cost ambiental molt elevat i els recursos per produir-les són limitats.

“El vaig tastar i era molt bons! Com pot ser que un producte que és bo i és sostenible no es consumeixi a Europa?” El primer cop que Playà va mastegar un grill treballava com a cuiner en un resort a Cambodja. Després d’acabar la carrera havia marxat a viatjar per Àsia i el va fascinar que un aliment amb un gust tan semblant al dels fruits secs pogués ser tan repugnant per a un comensal occidental. Encara es va sorprendre més quan va descobrir que el percentatge de proteïna d’alguns insectes triplicava el d’un bistec de vedella. Al tornar a Barcelona va fitxar per una start-up de ciclisme, però va acabar deixant la feina per llançar Becrit amb Morató. “Vam començar venent els productes d’altres marques europees que feien barretes o pasta”, recorda. Els calia entendre què necessitava el consumidor i, sobretot, què estava disposat a menjar-se. La investigació els va dur al Basque Culinary Center de Donostia, on s’hi van passar quatre mesos i van acabar amb una resposta clara: esportistes.

El primer producte de Becrit és una proteïna que es pot fer servir per a batuts com a suplement alimentari si es barreja amb aigua, llet o beguda vegetal. “Si ha d’obtenir millors resultats, un atleta menjarà insectes i el que calgui”, apunta Playà. L’empresa treballa amb una companyia holandesa per a la fabricació i la recerca. Les larves també venen dels Països Baixos, on la introducció dels insectes a la gastronomia va uns passos per davant d’Espanya. S’alimenten amb fruita, es refreden fins que es queden adormides i després es netegen, es torren i es trituren per fer-ne farina. Precisament, els fundadors de Becrit creuen que el producte també pot ser apte per a alguns vegetarians que hagin triat aquesta dieta per raons mediambientals. “Els insectes no tenen sistema nerviós i no pateixen quan se’ls mata”, assegura Playà.

De fet, l’emprenedor defensa que aquesta alternativa és més amable amb la natura que d’altres d’origen vegetal com la soja, un cultiu que és culpable de l’augment de la desforestació a països com el Brasil. “Amb els insectes necessites un espai molt reduït i es requereix molt poca aigua per produir-ne”, explica. Per a Playà és obvi que hi ha una “barrera emocional” que frena el consum de grills o escorpins a casa nostra, però recorda que en algun moment també semblava un despropòsit menjar peix cru i ara vivim envoltats de fans del sushi. “Quan anem a vendre el producte sempre portem insectes per demostrar que no és només el fet de disfressar el gust amb la xocolata”, insisteix.

El següent pas per a Becrit és passar de la proteïna en pols a altres formes d’introduir els insectes als nostres menús com barretes energètiques, massa per a creps, cremes de cacao o hamburgueses. “Estem fent proves amb empreses més grans del sector càrnic que estan posant un peu en els insectes per desenvolupar alternatives”, diu Playà. Tot i així, admet que encara hi ha alguns buits legals pel que fa a la comercialització d’insectes per al consum humà. El gener passat l’Agència Europea de Seguretat Alimentària va publicar per primer cop una avaluació completa sobre el cuc de la farina i va determinar que és un aliment segur.

La proteïna per a batuts de Becrit està disponible en 30 punts de venda i a la seva web. L’empresa s’ha expandit a Xile, Bolívia i Romania, i l’any passat va tancar una ronda de finançament de 130.000 euros. “Hem de seguir sorprenent els clients perquè els insectes comestibles també arribin a les grans superfícies”, diu Playà.