D'on surten els ascensors Otis? L'invent que ha transformat la vida a la ciutat

La cabina és de fusta fosca i el terra està gastat. L’envolta una reixa metàl·lica que cal tancar amb un cop sec abans d’activar el mecanisme i enfilar-se amunt, lentament. A l’Eixample de Barcelona encara hi resisteixen centenars d’ascensors com aquest, construïts entre finals del segle XIX i la Guerra Civil. En sobreviuen almenys 1.200 arreu de la ciutat, segons l’últim inventari municipal. Si hi pugeu i us hi fixeu bé, veureu que molts porten encara el mateix nom gravat en algun element de la cabina: Otis. És l'empresa nord-americana que des de fa més de 170 anys lidera el sector dels ascensors. Cada dia mou uns 2.400 milions de persones arreu del planeta, dona servei i manteniment a prop de 2,4 milions d’ascensors i escales mecàniques, i té 72.000 treballadors. El 2024 va tancar l'exercici amb un benefici de 1.578 milions d’euros, un 17% més que l’any anterior.

Els seus ascensors han pujat pels pilars de la Torre Eiffel, han travessat el cor de l’Empire State Building i recorren avui els 828 metres del Burj Khalifa, el gratacel més alt del món. Però, quin ha estat el secret perquè una empresa nascuda al segle XIX hagi arribat tan amunt? Qui va començar-ho tot plegat?

Un fre, la troballa clau

A mitjans del segle XIX, quan els ascensors eren encara artefactes rudimentaris i insegurs, un artesà nord-americà anomenat Elisha Graves Otis va trobar la manera de crear un sistema de fre capaç d’aturar la cabina si es trencava el cable. La seva solució atacava un dels grans maldecaps de la revolució industrial: desplaçar càrregues entre plantes sense assumir riscos mortals. El fre de seguretat d’Otis va marcar un abans i un després: va fer possible confiar en el moviment vertical i va obrir la porta a una nova manera de construir: les ciutats van començar a créixer cap amunt.

Els encàrrecs van començar a arribar amb comptagotes, però de manera constant. El 1854 la companyia va vendre vuit ascensors; l’any següent, quinze. El salt simbòlic va arribar el 1857, quan Otis va instal·lar el primer ascensor de passatgers en un edifici comercial de cinc plantes al centre de Nova York. Quan Elisha Graves Otis va morir prematurament el 1861, amb només 49 anys, la companyia no es va aturar. Els seus fills, Charles i Norton Otis, van assumir-ne el control, van assegurar la patent del fre de seguretat i van professionalitzar l’empresa. A finals de la dècada, Otis ja era una firma amb ambició industrial i una estratègia clara: innovació tècnica i expansió comercial.

L'època dels gratacels

A partir de la dècada de 1870, l’ascensor va deixar de ser només una màquina funcional i es va convertir també en un element estètic: cabines ornamentades, interiors dissenyats per ebenistes i sistemes cada cop més segurs. L’empresa va introduir avenços com l’ascensor hidràulic i va començar a guanyar contractes emblemàtics, des del Capitoli dels Estats Units fins als pilars inclinats de la Torre Eiffel.

Ja al segle XX la introducció de la tracció sense engranatges va permetre superar límits d’alçada impensables fins aleshores i va fer possible l’era dels gratacels. Edificis com l’Empire State Building o, més endavant, les Torres Bessones, es van construir al voltant dels sistemes de transport vertical d’Otis. Paral·lelament, l’empresa va ampliar el negoci del manteniment i del servei, va resistir la crisi dels anys trenta i va accelerar la innovació durant la postguerra amb ascensors automàtics, música ambiental i noves solucions de seguretat.

La digitalització i el futur

A partir dels seixanta, Otis va incorporar el control electrònic i, als setanta, va obrir la porta als ascensors guiats per microprocessadors. L’expansió cap a l'Àsia, especialment la Xina, va convertir el creixement urbà accelerat en el seu principal motor, mentre el negoci del servei i el manteniment es va consolidar com a pilar clau. A partir dels 2000, l’empresa va entrar en l’era digital i va centrar els esforços en dos conceptes essencials per al futur del sector: l’eficiència energètica i el manteniment predictiu. Avui Otis és present a més de 200 països, opera la cartera de manteniment d’ascensors més gran del món i continua sent una peça essencial en el funcionament quotidià de les ciutats.