FONS

Batalla entre fons d’inversió pel control del rugbi mundial

CVC, propietari de la Fórmula 1, i el xinès Wanda pugnen per dominar un esport en contínua expansió

Batalla entre  fons d’inversió  pel control  del rugbi mundial
Leandre Ibar
29/09/2019
3 min

L’“esport de brètols jugat per cavallers” -com el tòpic descriu el rugbi- es troba immers en un moment de canvis financers profunds. En un joc dominat tradicionalment per les federacions nacionals -les competicions de seleccions són les que desperten més interès- i amb els clubs cada cop més ben posicionats, dos grans fons d’inversió internacionals han jugat fort per aconseguir el control del món de la pilota ovalada.

Inscriu-te a la newsletter Empreses Inscriu-t’hi
Inscriu-t’hi

El primer és CVC Capital Partners, un dels fons d’inversió més grans del món, amb participacions en empreses en una llarga llista de països, que va saltar a la fama dins del món de l’esport pel seu control de la Fórmula 1 entre els anys 2006 i 2016, quan l’esport del motor estava gestionat per l’ínclit Bernie Ecclestone, fins que se’n va vendre la participació a Liberty Media, una empresa nord-americana propietària, entre d’altres, d’equips de futbol americà.

Al desembre, CVC ja va entrar a l’accionariat de la lliga anglesa de rugbi amb una inversió d’uns 260 milions d’euros. L’oferta inicial del fons era superior i pretenia assolir la majoria, però els clubs s’hi van negar i finalment la participació de CVC serà del 27%. El tracte suposarà una injecció de 18 milions d’euros a cadascun dels dotze equips, que ho tindran més fàcil per competir en salaris amb els grans clubs de França, on hi ha la lliga més potent d’Europa financerament parlant.

La jugada forta per a CVC, però, no es troba entre els clubs, sinó amb les seleccions. La companyia britànica negocia amb el Sis Nacions, el torneig anual més antic del món. L’ens organitzador, que agrupa les sis federacions europees que el juguen (Anglaterra, Escòcia, Irlanda, País de Gal·les, França i Itàlia), només ha admès que té “negociacions exclusives” amb una empresa financera, però la premsa britànica ha publicat repetidament que és CVC, que ofereix 340 milions d’euros per un 15% dels drets comercials de la històrica competició.

L’operació, però, no ha agradat World Rugby, la federació internacional de rugbi. “Quan un propietari comercial no és una federació, es poden prendre decisions contràries als interessos de l’esport -va assegurar Brett Gosper, conseller delegat de l’organisme-. Ens preocupa i volem estar segurs que no se’ns treu influència”.

Les pors de la federació mundial a la intromissió d’una empresa amb ànim de lucre tenen fonament en un esport en què la tradició té un gran pes i que utilitza com a reclam valors com el respecte, l’esportivitat i la tolerància. Però topen amb la realitat: World Rugby va intentar tancar el seu propi acord amb un altre fons, en aquest cas Infront, filial de Wanda Sports, amb seu a Hong Kong i dirigit per Philippe Blatter, nebot de l’expresident de la FIFA Joseph Blatter.

Els plans de la federació i Infront eren crear una competició anual de seleccions paral·lela al Sis Nacions i al seu equivalent a l’hemisferi sud, el Rugby Championship, on participessin els grans equips nacionals del planeta. La proposta va ser molt mal acollida per algunes federacions que n’haurien quedat fora i, sobretot, per les sis federacions que competeixen al Sis Nacions i que negocien amb CVC. Davant la pobra rebuda, la federació internacional va acabar abandonant la idea.

Des d’un punt de vista econòmic, el rugbi va entrar al segle XX amb 95 anys de retard, amb la professionalització del joc el 1995. A més, l’esport no té mercat de fitxatges: els equips no paguen clàusules de traspàs i els jugadors canvien de club com qualsevol treballador pot canviar d’empresa.

Així doncs, tant els clubs com les federacions com World Rugby veuen un enorme potencial de creixement econòmic en un esport que, abans, ha de guanyar seguidors més enllà dels feus tradicionals (el Regne Unit, França, Irlanda, Sud-àfrica, Nova Zelanda i Austràlia). En aquest sentit, l’aposta pel Japó com a organitzador del Mundial que es juga aquests dies no és casual, ja que és un lloc idoni per créixer: té una xarxa de clubs amateurs consolidada, una base d’aficionats sòlida i una selecció nacional que, puntualment, ha competit de tu a tu amb els gegants de l’esport: va guanyar a Sud-àfrica al Mundial del 2015.

World Rugby calcula en 1.800 milions d’euros l’impacte econòmic i en 400.000 els turistes que visitaran el Japó a menys d’un any dels Jocs Olímpics de Tòquio. Però més enllà d’oferir xifres llamineres i un banc de proves per als Jocs, la federació internacional busca que el públic local abraci un esport que encara es troba molt lluny del beisbol i el futbol, perquè el país esdevingui una nova plataforma per seguir creixent, també financerament.

stats