La història de William C. Durant: de fundar General Motors a malviure amb una pista de bitlles
L'empresari va veure's obligat a marxar en dues ocasions del gegant nord-americà de l'automòbil
El 2009, quan els efectes de la crisi financera de l'any anterior encara s’anaven multiplicant per tots els racons de l’economia mundial, es va produir un fet històric dins de la indústria nord-americana: la fallida de l’empresa més emblemàtica de la cultura automobilística dels Estats Units, la General Motors. En aquell moment el gegant de Detroit era el propietari d’una gran panòplia de marques, entre les quals algunes de molt conegudes, com Opel, Saab, Chevrolet, Daewoo, Pontiac i Cadillac. Les injeccions que va rebre General Motors del govern d’Obama per evitar el col·lapse van superar els 50.000 milions de dòlars. En aquell moment es complien 101 anys de la fundació de la companyia.
A finals de la dècada dels setanta del segle XIX, William Crapo Durant, després de deixar els estudis inacabats, va tenir les seves primeres experiències laborals, inicialment a l’empresa de fusta del seu avi milionari i més tard fent tasques comercials diverses, activitat per a la qual mostrava un gran talent. El 1886, amb només 17 anys, amb l’ajut d’un soci i un petit préstec bancari, va muntar una empresa de carruatges que aviat seria líder al país i li donaria grans beneficis. Els diners guanyats li van permetre comprar un fabricant de cotxes que tenia força èxit de vendes però amb alguns problemes financers.
Es tractava de Buick, que havia fundat David Buick el 1899. No va ser l’única factoria d’automòbils que va adquirir, perquè algunes compres més (Olds Motor, Maxwell-Briscoe) li van permetre agrupar tot el negoci sota un únic fabricant nascut el 1908, la General Motors. Poc després, encara va afegir a la cartera de marques Oakland Motor (la futura Pontiac), Cadillac (un dels fabricants capdavanters del país) i fins a 30 petites empreses. Tanta compra va produir una digestió molt pesada als comptes de General Motors, de manera que els números van començar a no sortir. Tot i ser el fundador i alma mater d’aquest nou hòlding, els mals resultats van obligar Durant a plegar de General Motors i començar una nova aventura.
En aquesta tessitura, el destí de l’emprenedor del motor el va dur a fundar una nova marca, Chevrolet (el cognom del seu soci en el projecte). Va tenir un èxit tan accelerat que aviat va poder recomprar la seva participació a General Motors i tornar a dirigir-la. Això passava el 1915, però cinc anys després les dificultats econòmiques resultants de la Primera Guerra Mundial van provocar una segona sortida de GM, una situació que va aprofitar per crear la Durant Motors. Amb 60 anys tornava a començar.
Per cert, durant la seva segona etapa a GM es va produir l’entrada a la companyia d’un executiu que faria història, Alfred P. Sloan, de qui ja vam parlar en una ocasió anterior. La seva incorporació va ser el resultat de la compra per part de GM de la firma de components d’automoció Hyatt Roller Bearing, de la qual Sloan era president i màxim accionista. Des del 1920 General Motors va quedar en mans de Pierre du Pont, membre d’una família molt poderosa (fa un parell d’anys vam parlar del seu avantpassat Éleuthère du Pont de Nemours), de Samuel McLaughlin (soci de Durant als inicis) i del mateix Alfred P. Sloan.
L'impacte del Crac del 1929
Al llarg de la darrera etapa de la seva vida professional, Durant va tenir més perfil d’inversor financer que d’empresari. La seva sort es va capgirar el famós dijous negre del 1929, el 24 d’octubre d’aquell any, quan Wall Street es va ensorrar i va liquidar gran quantitat de patrimonis. En realitat, l’esfondrament del mercat no es va produir en un sol dia, sinó que les caigudes havien començat a manifestar-se durant el mes de setembre i van desembocar en una data clau com l’esmentat dijous negre, però que van continuar amb un dilluns negre i un dimarts negre.
Durant l’ensorrament, alguns inversors mediàtics, com els Rockefeller o el mateix Durant, van intentar actuar de contraforts del mercat mitjançant la compra de grans paquets d’accions, però la força de la caiguda va superar tots els esforços i va provocar la ruïna del fundador de General Motors. Segons les cròniques, al nostre protagonista se li van volatilitzar 90 milions de dòlars.
Els darrers anys Durant els va viure gràcies a una pensió que li van proporcionar els propietaris de GM, a més d’intentar muntar petits negocis per sobreviure, com una pista de bitlles que pretenia expandir per tot el país i un autorestaurant. La salut tampoc el va acompanyar, perquè als 80 anys va patir un ictus que el va deixar molt minvat i ja no se'n va recuperar. Va morir a la ciutat de Nova York a les portes de la primavera del 1947. El llibre The deal maker, d’Axel Madsen (1999), retrata la seva agitada vida.
