¿Agafo una feina millor i més ben pagada, tot i que no suporto l'empresari que me l'ofereix?

Un antic cap que em valora molt, però a qui jo no suportava, em vol fitxar per a la seva empresa. És una feina interessant i més ben pagada que la meva. Què faries?

Mònica, Barcelona

Si m’haguessis fet aquesta pregunta uns vint anys enrere t'hauria dit, sens dubte, que agafessis la feina; avui, en canvi, et diria el contrari. I és que la resposta a dilemes professionals com aquest depèn d’una cosa tan efímera però transcendental com la missió, la visió i els valors. Bé, en les últimes dècades aquests conceptes s’han unificat fins a formar una paraula composta: missió-visió-valors, cosa que queda molt bé citar –sobretot en webs corporatives– però que rarament s’ha reflexionat i encara menys adaptat a un mateix. Canviem aquesta tendència.

És crucial que la teva decisió estigui alineada amb la teva missió personal, també coneguda com a objectiu transcendental. Fa vint anys, la meva missió era aprendre i créixer professionalment. Avui això continua sent important, però encara és més important aconseguir-ho amb benestar, sentint-me a gust amb el que faig i, sobretot, amb qui ho faig.

Però els objectius són complicats de definir, perquè sovint ens costa entendre què busquem en la vida. Per això pot ser més pràctic començar descartant el que no busquem. Aquesta lògica ha estat utilitzada per pensadors com Sòcrates, Frege o Descartes per ajudar-los a aprofundir en el coneixement. Pensa en el que no busques. És la fama? Els diners? El reconeixement? O potser ara les relacions a la feina no et preocupen? Reflexiona sobre què no et motiva i, per simple oposició, aquestes negatives t'ajudaran a definir què et mou.

Així doncs, el que faig en aquestes situacions és intentar pensar. Dic intentar perquè creiem que és fàcil, però enmig de la voràgine de la indecisió el cervell busca solucions immediates, i qualsevol reflexió que no resolgui el problema a l'instant sol ser rebutjada. Però si no aconsegueixes reflexionar, els pensaments seran com un petard sense pólvora. Els pensaments immediats encendran la metxa de la solució, però sense la pólvora de fons no hi haurà colors.