Com compaginar els horaris per treballar i donar classes
La consultora Alexandra Masó dona claus sobre com fer front a la negociació amb la companyia
M’ha sortit la possibilitat de donar classes l’any vinent. Em fa il·lusió, però hauré de demanar horaris una mica diferents a la feina que tinc. Com ho plantejaries?
Robert, Barcelona
Sense embuts i directament, com treure’s una tireta. I no hi donis massa voltes. Justament perquè és un tema ambivalent: a tu et fa il·lusió i potser l'empresa estarà orgullosa del teu nou rol, però també pot passar que –per múltiples factors que tu no controles– l’empresa s’hi posi de cul. Planteja a l'empresa la millor combinació d'horaris per a tu, però prepara també una opció límit que integri el màxim que estàs disposat a fer per combinar la feina amb la docència.
Més important que com plantejar-ho és com negociar-ho i com entomar el resultat final sigui quin sigui aquest. En negociar-ho, adopta una postura epicúria. A diferència del que ha representat l’epicureisme en els últims segles, en els seus orígens, Epicur proclamava la “justa mesura” de les coses. Si ara estàs massa il·lusionat, intenta compensar aquest estat pensant en aquelles coses que poden no ser tan agradables d’aquest nou rol; potser hi dedicaràs massa hores, no tothom valorarà les teves lliçons o potser no acabes d’encaixar en l’entorn educatiu. Procura no caure en l’altre extrem, no es tracta de negociar els teus nous horaris amb indiferència, sols que la “il·lusió” no sigui l’estat principal amb què afrontis la negociació.
Entenc que hi pot haver un estira-i-arronsa en la negociació, però, donat que voldràs mantenir la feina, la salut mental i la bona relació amb l’empresa, per entomar el resultat caldrà adoptar una postura estoica. Els estoics distingien entre el que podem i no podem controlar. Aplicat al teu cas: no pots controlar la resposta de l'empresa, però sí les teves expectatives i com reaccionaràs davant les seves respostes. I és que la major part de la nostra vida es mou en ambivalència; el pitjor i el millor escenari són pols oposats que serveixen de llindar, però no com a destí de la negociació. Així doncs, ¿et sentiràs còmode amb una resolució entremig del que vols i del que no?
