És dolent conformar-se amb la feina que tens?

Acabo de dir que no a una oferta de feina. Al seu dia també vaig dir que no a muntar un negoci i no vaig voler provar tampoc un canvi de funció dins la meva empresa. Visc massa còmode a la zona de confort? És dolent conformar-se amb el que tens?

Marc, Barcelona

Conformar-se, per si mateix, no és dolent, ja que vol dir adaptar-se o emmotllar-se a una situació. La qüestió és si, quan prens aquestes decisions, ho fas per convenciment o per algun altre motiu. En certs moments de la vida, vivim circumstàncies que limiten la nostra llibertat de triar altres opcions, i conformar-se és la millor decisió. Per exemple, quan hem de pensar en la nostra família o quan la vida és prou complicada per afegir-hi un canvi laboral. En aquests entorns, conformar-se no és un acte de resignació, sinó de valentia. Si has pres aquestes decisions amb convenciment, et felicito i t’animo a sentir-te’n orgullós. És francament difícil dir “no”, sobretot quan el nostre entorn considera que rebutjant el canvi ens estem deixant perdre oportunitats.

Ara bé, si has pres les decisions mogut per la por o algun succedani més subtil com la mandra o la indiferència, molts pensadors s’estaran rebolcant a les seves tombes. Com deia Sòcrates, “una vida sense reflexió no val la pena ser viscuda”. I és que moltes de les migranyes persistents, úlceres d’estómac i problemes d’ansietat es deuen a la manca de capacitat –i de voluntat– de prendre decisions i, per tant, a un excés de conformisme.

Si t’estàs conformant per evitar pensar, amic meu, estàs deixant d’existir. Com explica Hannah Arendt, el que realment ens fa humans és la nostra capacitat de pensar. Al judici a Adolf Eichmann, un antic dirigent nazi, Arendt es va adonar que aquell home responia a totes les preguntes amb “jo només complia ordres”. I és que Eichmann s’estava emmotllant al pensament dels altres; ell no pensava, només feia.

Ens fan por les decisions que ens treuen de la zona de confort, però justament són aquestes decisions, les arriscades, les que posen sal a la vida. Al capdavall, tots arribarem a la fi de la nostra vida, la qüestió és si aleshores consideraràs que ha valgut la pena ser viscuda o no.