El tramvia i les seves manies

Una de les coses que més m’agrada fer a Venècia és anar en tramvia. Inaugurat el 2015 i amb un cost, sembla, d’uns 200 milions de euros, arriba a transportar uns 20 milions de passatgers a l’any. Assegut i contemplant la llacuna recordava les polèmiques que van envoltar el projecte a Barcelona i, principalment, el seu recorregut. La principal problemàtica era trobar carrers prou amples per permetre una via inaccessible als automobilistes.

Des del meu seient envoltat de cotxes que ens passaven a 50 centímetres des la finestreta i que hauria pogut tocar amb la mà sense cap esforç (metafòricament), no podia no reconèixer l’absurditat de la qüestió. Amb criteris italians, els tramvies a Barcelona podrien circular arreu, fins i tot pel carrer de les Mosques al Born, compartint espai amb cotxes, motos, vianants i mascotes variades. Ara bé, si hem de dir tota la veritat, no entenc com en els dos casos no s’ha preferit posar en marxa un servei de troleibús, que és més econòmic i pràctic.