BarcelonaQui seran els guanyadors i els perdedors en una economia basada en l'automatització? Com hem d'entomar la irrupció de la intel·ligència artificial (IA) en el món del treball? Bona part de la recerca de Jeremias Adams-Prassl versa sobre algunes d'aquestes preguntes, i moltes d'altres que apareixen amb l'esclat d'aquesta tecnologia i el seu impacte ja visible en la nostra vida quotidiana. El professor i vicedegà de dret a la Universitat d'Oxford va exposar algunes d'aquestes idees en una conferència al Palau Macaya de la Fundació La Caixa fa unes setmanes.

Aquesta entrevista abans l'hauria transcrit reescoltant-la, però ara fem servir una eina d'IA per agilitzar el procés.

— És un bon exemple de com pensar en l’impacte de la IA en la feina, oi? Sovint la gent té un enfocament massa general i diu coses com “tothom perdrà la feina”, quan en realitat l’impacte és molt més granular. Hi pot haver tasques dins d’una feina que s'automatitzin, com la transcripció. Els advocats sempre havien de fer molta revisió de documents, i això implica passar per una gran quantitat de textos. Ningú es queixaria de no haver de fer-ho més. Així que la versió positiva de la història és que certes tasques tradicionals, repetitives o avorrides, es poden automatitzar.

Com creu que la tecnologia està canviant la naturalesa del treball?

— Està tenint un impacte fonamental en la qualitat del treball, i aquesta és la història important. Sovint pensem en la quantitat de llocs de treball i en si la gent perdrà la feina, en si les màquines els substituiran. Quan en realitat el que oblidem és que la tecnologia també crea feines noves. Des d’una perspectiva reguladora, és molt més interessant l’impacte que té en la qualitat del treball. Perquè la tecnologia pot millorar-la molt significativament, però també pot empitjorar-la molt.

On és la línia? Com fem que tingui un impacte positiu i no negatiu?

— Depèn molt de les decisions que prenem a l’hora de desplegar la tecnologia. Per exemple, imagina que pots monitorar els treballadors de manera molt detallada. Ho podries fer servir per a la salut i la seguretat: per assegurar que la gent no treballi massa hores, per detectar lesions a causa de moviments repetitius, etc. Però també la pots utilitzar per pressionar els treballadors perquè facin més tasques, fet que és molt més problemàtic i té conseqüències negatives. El que la llei ha de fer és condicionar aquestes decisions. Mitjançant incentius previs, com exigir que es parli amb els treballadors sobre com es desplegarà la tecnologia. I també posteriorment, donant als treballadors l’accés a dades sobre l’impacte global de la tecnologia.

A què es refereix quan parla de “la gerència a través d’algoritmes”?

— Històricament, la gerència ha controlat tot el cicle de la relació laboral: contractar, gestionar el dia a dia i acomiadar. El que vam veure primer en l’economia de plataformes va ser l’ús de sistemes algorítmics, incloent-hi la IA, per automatitzar o ajudar en aquestes tasques. Per exemple: filtratge automàtic de CVs, entrevistes en línia automatitzades, control a través de l’aplicació o la desactivació automàtica dels treballadors si la seva puntuació baixa massa. Però, a partir del 2017, aquestes tecnologies van començar a infiltrar-se lentament en altres llocs de treball, més enllà del sector de les plataformes.

I això no ha estat tan visible, oi? No com els repartidors amb la motxilla a l’esquena.

— No, no és tan visible. Molta tecnologia de vigilància està integrada al programari que fem servir cada dia. Ja no cal instal·lar càmeres: les dades provenen de les aplicacions d’oficina o del programari de videoconferència. A més, vam tenir la pandèmia. Imagina que el 2020 els caps haguessin dit que havíem de posar càmeres a la cuina o al dormitori. Hi hauria hagut una revolució. Però tres mesos després tothom feia servir les videotrucades, i el nivell de vigilància es va convertir en una cosa normal. Ara això ho donem per descomptat, quan en realitat la quantitat de dades que s’estan recollint i aquests nivells de vigilància no són una cosa natural ni necessària.

Això ja està provocant litigis?

— Hi ha resistència, fins i tot abans dels tribunals. Com passa amb qualsevol fenomen de vigilància, la gent hi reacciona. Per exemple, existeixen coixinets de ratolí que el mouen automàticament per enganyar el programari que detecta si estàs treballant. També veiem litigis contra les pràctiques més invasives de recollida de dades, sovint no en dret laboral, sinó en protecció de dades.

Fins a quin punt la IA ja intervé en decisions empresarials, com ara tancar una fàbrica perquè considera que no és rendible?

— Crec que ja està passant coses així. No necessàriament s’estan automatitzant del tot aquestes decisions, però sí que en veiem més. La contractació és l’àrea més afectada: la majoria de les firmes de serveis professionals avui dia utilitzen eines algorítmiques en els processos de selecció. És el camp en el qual la tecnologia està més desenvolupada.

Sabem que la IA pot tenir biaixos de gènere o racials. ¿És segur que les empreses la facin servir per contractar?

— No és segur en absolut. Les empreses han de ser molt i molt curoses. Que s'utilitzi tecnologia no vol dir que la llei deixi d’aplicar-se. En contractació, sempre han existit normes contra la discriminació. Les persones tenen biaixos, conscients i inconscients, i aquests estan subjectes a un control legal. Amb sistemes automatitzats, encara que prometin ser més objectius i neutrals, has de ser doblement curós. Està molt demostrat que, atès el seu entrenament, aquests sistemes poden tenir fins i tot més biaixos que els humans.

Aquest augment de productivitat que s'associa a l'ús de la IA, com es tradueix en millors condicions laborals per als humans?

— Bé, podem començar amb la pregunta de la productivitat, perquè aquí la resposta és molt clara. No estem veient cap impacte de productivitat en les estadístiques. Quan mires les dades del mercat laboral, la revolució de productivitat de la IA no es veu, malgrat les enormes quantitats d’inversió i diners gastats tant en el costat de les plataformes d'IA com en el de les empreses.

Com s'explica això?

— Hi ha diferents teories. La que trobo interessant és la noció d'AI slop [contingut brossa generat per IA, en català]. Un dels grans perills és que ara sobretot parlem de tecnologies com ChatGPT i models de llenguatge que intenten generar aquests resultats. Però el que produeixen és una cosa vagament plausible, res més que això. Puc produir molt més, però no necessàriament de més bona qualitat. Si encarrego a la IA un informe per a un company de feina que després l’ha de revisar, aquest últim acaba fent molta més feina que si l’hagués escrit jo. Inicialment sembla que faig moltes coses més fàcilment, però a llarg termini acabo tenint més feina. Puc fer servir ChatGPT, però pot ser que la IA s'inventi coses. És un bon exemple que pot acabar produint-se una reducció de la productivitat, perquè injectem aquest tipus de slop al sistema.

Així doncs, per què les empreses s'hi han abocat tant?

Bé, hi ha molta part de màrqueting. Tens valoracions altíssimes i has de justificar-les d’alguna manera. Es venen sistemes com si tinguessin capacitats que tècnicament potser no tenen. En contractació, et venen un sistema d’IA que diu que hi pots pujar un vídeo de tres minuts i et dirà com és aquesta persona en el treball en equip o en el tracte amb els clients. Però és un generador de xifres aleatòries. No és un sistema tècnicament vàlid. De totes maneres, això no impedeix que es vengui. Crec que la gent té FOMO [les sigles de fear of missing out, por de perdre's alguna cosa]: si la competència ho fa servir, potser jo també ho hauria de fer servir. La meva esperança és que puguem arribar a un món en què entenguem que no hi ha necessàriament una relació entre productivitat i qualitat o quantitat de treball.

¿La feina bruta de la IA es traslladarà als països del Sud Global?

— Malauradament, sí. Les plataformes d’externalització en línia han tingut un paper clau en el desenvolupament de la IA, i sovint no se’n parla prou. Tota la neteja de dades i l’entrenament de sistemes sovint s’externalitzen allà. La moderació de continguts és un altre exemple clàssic: pensem que se n'encarrega un algoritme sofisticat, però en realitat és feina humana, sovint perillosa des del punt de vista psicològic i de salut laboral, molt mal pagada i externalitzada a aquests països. Fins i tot passa amb els cotxes autònoms: quan es bloquegen, moltes empreses recorren a una persona, que hi intervé des d’un centre d’atenció remota. Per tant, la història de la IA és també la història del treball ocult.

Com s'hauria de regular aquest impacte?

— Una possible solució és garantir la rendició de comptes dins les cadenes de subministrament globals. Les regulacions de la UE s’han centrat més en la capa d’aplicació, és a dir, en l’ús final. I això és un aspecte interessant de la llei d'intel·ligència artificial (AI Act): per primera vegada reconeix que hi ha diferents actors dins la cadena de subministrament de la IA. No arriba gaire lluny en termes de mesures concretes, però ja és un pas.

Quins buits veu en aquesta normativa?

El que fa és crear molta regulació i burocràcia, que potser no és bona per a les empreses, però tampoc aconsegueix gaire en termes de protecció de les persones. El motiu és que intenta ser un instrument aplicable a la IA en molts àmbits diferents. Utilitza un únic conjunt de normes que s’aplica independentment del context. Però, en realitat, els reptes i les oportunitats que tenim amb la IA en l’àmbit sanitari són completament diferents dels de les finances, dels consumidors o del treball. Per tant, tenir un sol conjunt de normes per a tots aquests contextos genera problemes.

Hi ha sectors en què veu que aquesta tecnologia té potencial per millorar les condicions de treball? I a l’inrevés?

— Pel que fa als usos positius, una qüestió històrica ha estat l’activació del mercat laboral: crear oportunitats perquè més persones puguin treballar i portar feina a un ventall molt més ampli de comunitats, incloses persones que, per diverses raons, han estat sistemàticament excloses del mercat laboral. El costat més negatiu que estem veient és quan la tecnologia s’utilitza amb finalitats essencialment il·legals. Per exemple, programari que prediu quan una persona es podria quedar embarassada per acomiadar-la abans. Això és profundament incorrecte.

Aquestes pràctiques s'estan tornant habituals?

— A la Unió Europea, aquest tipus de coses són del tot il·legals. El que sí que veiem sovint és, per exemple, l’automatització completa dels acomiadaments, o l’ús de programari per predir la sindicalització.

¿La destrucció de llocs de treball per la IA ens ha de preocupar?

— La destrucció de llocs de treball és un element que hem de tenir present quan parlem de l’impacte de la IA i la tecnologia en el mercat laboral. Però no hauríem de permetre que ens distregui dels debats polítics importants sobre la qualitat del treball que tenim ara mateix. Històricament, hi ha hagut molts debats d’aquest tipus que després no s’han materialitzat com es preveia.

Per acabar, un escenari utòpic: què és el més positiu que podria sortir d'aquest debat?

— L’escenari més utòpic seria aquell en què poguéssim automatitzar moltes de les tasques més feixugues i repetitives, i alliberar-nos per poder dedicar temps a feines de més qualitat i a les tasques que realment volem fer. Però la clau és que, si es generen guanys de productivitat, hem de pensar molt bé com els compartim de manera equitativa. Els guanys de productivitat per si sols no són suficients; el que importa és com es distribueixen.