Podríem pensar que el conflicte bèl·lic a l’Iran ens queda molt lluny i no ens afecta directament. Però res més lluny de la realitat. Aquest tipus de conflictes tenen conseqüències econòmiques globals i, en aquest cas, una de les principals és l’augment del preu d’una matèria primera clau: el petroli. Quan el petroli s’encareix, també ho fa el combustible —cosa que probablement ja haureu notat— i, en conseqüència, acaben augmentant molts altres preus de l’economia. De fet, aquest context pot tornar a generar inflacions del 4% al seu preu actual.

Si el combustible puja, els primers a veure incrementats els seus costos són els transportistes. Per mantenir la seva activitat, els professionals acaben repercutint aquest augment en el preu dels seus serveis. Les empreses finals, al seu torn, també traslladen aquest increment als seus productes o serveis. Així, un supermercat acabarà venent tots els productes a un preu més alt. En última instància, qui acaba assumint aquest augment és el consumidor final. En resum: si el transport s’encareix, tot s’encareix.

Però per què puja el petroli? No és perquè de sobte tots hàgim començat a omplir més els dipòsits. La clau és l’oferta mundial. L’estret d’Ormuz, tancat, és una via fonamental per al 20% del petroli mundial, i instal·lacions importants de la regió —com refineries o infraestructures energètiques— comencen a estar afectades pels atacs. Quan l’oferta global es redueix o hi ha risc que es redueixi, els mercats reaccionen immediatament amb pujades de preu.

Com més curt sigui el conflicte, abans podrem tornar a una certa normalitat. Ara bé, el combustible puja com l’escuma quan s’encareix el petroli, però acostuma a baixar molt més lentament quan aquest es torna a abaratir. Per tant, és probable que encara en notem els efectes durant unes quantes setmanes, com a mínim.