Serveis públics i igualtat d’oportunitats
El concepte d’igualtat d’oportunitats és un punt de trobada entre la gent d’esquerres i la gent de dretes, un concepte amb el qual ningú no pot estar en desacord. Parteix d’un reconeixement del manament de “Tots els animals són iguals” de La rebel·lió dels animals, però ja s’hi ha afegit allò de “…però alguns animals són més iguals que uns altres”.
Alhora és també un manament que hauria de tenir el mateix món capitalista com un mantra per poder mantenir el model: sense igualtat d’oportunitats no hi ha meritocràcia i, sense això, no hi ha els incentius necessaris perquè el sistema pugui perviure. Personalment crec que és un concepte utòpic i irreal, però hem de fer molts esforços per garantir-lo al màxim.
Jo, com a emprenedora o com a empresària, gaudeixo en bona mesura d’aquest concepte d’igualtat d’oportunitats. Si no fos una mica veritat mai hauria pogut muntar una empresa. És clar que m’hauria anat prou bé tenir una família rica, una formació a Berkeley o un cognom aristocràtic, però tampoc puc dir que m’hagi fet falta per muntar el meu petit xiringuito.
Però el que és responsable és reconèixer que en molts aspectes no només he tingut igualtat d’oportunitats, sinó també grans privilegis. M’he criat en una família benestant de classe mitjana i amb un bon nivell cultural, he estudiat en escoles i universitats privades i, ara que soc mare, tinc una xarxa familiar essencial per poder mantenir una vida professional intensa (per dir-ho lleugerament).
Per això només vull acabar fent una lloança dels serveis públics que, malgrat ser imperfectes, fan possible que les desigualtats d’oportunitats es moderin. L’escola bressol de la meva filla, l’Hospital de la Vall d’Hebron i el servei 010 de Barcelona, tres serveis dels quals soc usuària i dels quals dono fe de la qualitat. Són i han de ser la base del nostre sistema, tresors que hem de mantenir en aquests temps tan convulsos.
