Prefabricar xips

Generalitat i govern central han acordat impulsar, amb el suport de la UE, el Trident: tres grans projectes d’innovació en l’àmbit dels xips. Un avançarà en el desenvolupament de xips que utilitzin fotons en comptes d’electrons. Se n'ocuparà l'Institut de Ciències Fotòniques (ICFO). Un altre, Openchip –liderat pel Barcelona Supercomputing Center (BSC)–, dissenyarà xips basats en els principis d’una arquitectura oberta (de nom Risc-V) que ens garanteix la no dependència de propietat intel·lectual no europea. El tercer, Innofab –liderat des de l'Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia (ICN2)– construirà, al costat del sincrotró Alba a Cerdanyola del Vallès, una sala blanca que ha de permetre, a més del que ja és habitual, explorar les possibilitats de materials diferents del silici –incloent-hi el grafè– com a suport dels xips. Els projectes es reforcen mútuament i tenen en comú tres elements:

1. Se situen a la frontera mundial de la tecnologia. No són ni exercicis d’entrenament ni d’adaptació del que ja es fa en algun lloc. Són, a més, intensius en capital humà d’altíssima qualificació i font, per tant, de nova expertesa i de propietat intel·lectual. En el seu naixement hi juguen un paper decisiu el talent de les universitats i centres de recerca.
2. Estan orientats cap al mercat, però en el segment de la prefabricació. Amb aquest terme s’indica el gran espai que hi ha entre la recerca bàsica, sense la qual res és possible, i la producció en sèrie. Cobreix el disseny (software) però també els tests, les proves de concepte, els prototips, les línies pilot. Tot el que cal per arribar a un producte (un xip, una màquina, etc.) que es pugui comercialitzar.
3. En el punt anterior, el mercat sempre cal entendre'l com el mercat mundial. Es treballa cap a la generació de productes d’envergadura global. I sovint, en l’esperit que defineix els centres tecnològics, per encàrrec i en col·laboració amb empreses.

És evident que navegar mars mai navegats comporta un grau significatiu de risc. És el risc que cal assumir si, com penso que és el cas, es té l’ambició d’arribar a ser considerada una economia capdavantera al món.

Un mirall per reflexionar sobre la metodologia d’innovació que informa els projectes del Trident és fer-ho sobre una experiència de Flandes. L’any 1984 un grup d’investigadors flamencs, amb experiència guanyada a Silicon Valley, van fundar IMEC (Interuniversity Microelectronics Center). Van gaudir d’un suport molt ferm del govern de Flandes i van sobreviure al col·lapse de la incipient indústria de xips a Europa (a Catalunya, la Piher; a Madrid, AT&T), conseqüència de l’avantatge de costos a l’Àsia. Ho van aconseguir perquè van saber veure que el futur d’Europa no seria la fabricació de xips, però que, en canvi, el mercat de la prefabricació seria immens, com ho seria la creació de valor que comportaria. Avui, IMEC és una fundació que actua com a centre tecnològic per a la indústria de xips de tot el món. L’èxit ha estat notable: IMEC té 5.500 treballadors –científics i enginyers la gran majoria– arreu del món. És el segon centre tecnològic més important d’Europa (el primer és el Fraunhofer alemany, que cobreix, però, totes les àrees del saber). Habilitada per la llei europea de xips, la UE l’ha dotat amb 1.000 milions d’euros per anar fent camí.

Fa uns quaranta anys Catalunya ja va ser capaç d’establir Idiada, una institució de suport tecnològic a un sector madur, el de l’automòbil, que té molts punts en comú amb el model d’ens de prefabricació que he descrit (sorgeix del talent universitari, intensiu en coneixement; no fabrica automòbils però té una xarxa de clients a tot el món, etc.). També ha estat de gran èxit (2.500 treballadors, 25 països, solvència financera i font d’ingressos per a la Generalitat). Potser llavors Catalunya no estava preparada per fer el que va fer Flandes per un sector de punta tecnològica, però tinc la convicció que ara ho està.

Per cert, IMEC està en procés d’instal·lar-se a Màlaga. Això és molt bo per a Espanya i Andalusia. Com ho és per a Espanya i Catalunya que el Fraunhofer –ens ho han anunciat l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat– estigui en procés d’instal·lar-se a Catalunya. Un bon ecosistema d’innovació ha de tenir presència d’institucions de primera línia, tant autòctones com internacionals.