BarcelonaUna de les cançons de l'etapa final dels Beatles va ser The long and winding road (El llarg i sinuós camí), al disc Let it be, l'últim publicat, tot i que es va gravar abans d'Abbey Road. Segur que a la conselleria d'Economia d'Alícia Romero els venen al cap el títol i parts de la lletra: "Em vas deixar aquí plantat. Fa molt, molt de temps. No em deixis esperant. Guia'm cap a la teva porta". No només per les dificultats que té per aprovar els primers pressupostos de la legislatura de Salvador Illa, que també, sinó per les traves per aconseguir un altre objectiu perseguit pels diferents governs catalans, que és fer de l'Institut Català de Finances (ICF) un veritable banc públic per cobrir espais als quals les entitats financeres privades no arriben, o amb prou feines.
L'estiu passat, el govern va autoritzar la futura constitució d'una societat mercantil per part de l'ICF. Dic futura perquè està pendent de la decisió del Banc Central Europeu (BCE), que té la darrera paraula i que és poc partidari de permetre crear noves entitats, no tan sols públiques sinó de dimensions reduïdes. Tot i comptar amb un Banc d'Espanya més còmplice que en anteriors ocasions, amb José Luis Escrivá com a governador, l'organisme supervisor europeu, l'autoritat definitiva, podria tenir menys sintonia amb els interessos catalans, ja que prefereix grans entitats i, si pot ser, aposta per les fusions entre les de diferents països europeus.
El pas que l'executiu català va fer l'estiu passat suposava complir una altra de les condicions reclamades per ERC, com en el seu dia ho va ser la recaptació del 100% dels impostos, començant per l'IRPF –que de moment ha quedat en un calaix–. La possibilitat d'obtenir la fitxa bancària també és una incògnita, tot i que des del Govern mantenen l'esperança.
Un dels avantatges d'obtenir la fitxa bancària és poder diversificar el finançament. Actualment, tot depèn de la voluntat del Banc Europeu d'Inversions (BEI), presidit per l'exvicepresidenta econòmica del govern socialista Nadia Calviño. I l'objectiu és poder recórrer als mercats i al mateix BCE, per exemple. Això dotaria l'ICF de més múscul per donar suport al teixit empresarial i social de Catalunya i a actuacions estratègiques en àrees com l’habitatge social, la transició verda o l'aposta per la indústria. D'aquí uns mesos, el BCE determinarà si el camí s'allarga i, com diu la cançó, la Generalitat continua "esperant aquí".
