Fins al 2022, i durant més de 10 anys, una cadena d’hamburgueses venia una de les seves per 1 euro. Avui, en val 1,85. Aquest és un dels exemples més clars de la inflació. I el teu sou, ha pujat un 85% en 3 anys? Aquest és un dels millors exemples de la pèrdua de poder adquisitiu.
Ara, la inflació s’ha tornat a disparar fins al 3,3%. Què vol dir? Que els preus s’han incrementat un 3,3% respecte del març de l’any passat. I tot apunta que continuarà pujant. Podem pensar que, amb el temps, la inflació tornarà a baixar. I serà així, però això no vol dir que els preus baixin, sinó que simplement es frenarà la seva pujada.
La gran pregunta és si, amb aquest augment de preus, mantindrem el poder adquisitiu. El 2026, les pensions han pujat un 2,7%, els sous dels funcionaris un 1,5% i s’espera que els sous privats pugin un 3%. Cal tenir en compte que, per decidir els augments del 2027, en el cas de les pensions es fa servir la mitjana del 2026, i en el cas dels sous, els acords entre les parts. Com més alta sigui la inflació, més hauria de pujar el sou de cara al 2027.
El problema de fons és que els salaris i les pensions acostumen a reaccionar després que els preus ja hagin pujat. Primer s’encareix la vida i, al final, es regula, però mentrestant les famílies ja han absorbit la pèrdua de poder adquisitiu. Una inflació del 3,3% pot semblar moderada si es compara amb els pics dels últims anys. Però el problema no és només la dada d’un mes, sinó l’efecte acumulat. Quan els preus pugen any rere any, encara que sigui “només” un 2%, un 3% o un 4%, l’impacte sobre la vida quotidiana és enorme si els ingressos no segueixen el mateix ritme. Per això, moltes famílies tenen avui la sensació que treballen igual, cobren més sobre el paper, però arriben pitjor a final de mes. I aquesta sensació no és psicològica. És matemàtica.
