Qui paga millor als músics?

Tranquil·litzar la consciència d’un aficionat a la música costa menys de 10 euros al mes. És el preu habitual de la subscripció a un servei de streaming com Spotify, Deezer o les propostes equivalents de gegants com Apple i Google, que permeten pensar que un ja està pagant per les cançons que escolta encara que faci anys que no compra ni un miserable CD. Tot i això, els pocs músics que conec que es guanyen la vida expliquen que els seus ingressos procedeixen sobretot de les actuacions en directe i dels discos que venen directament quan acaben de tocar. Les liquidacions de les audicions als serveis de la xarxa -els streams - són tan testimonials que la majoria consideren la seva presència digital només un canal promocional.

Aleshores, ¿on van a parar els milions de quotes mensuals de 10 euros? Tenim la resposta gràcies a la sortida de Spotify a borsa -que, per cert, va tenir una incidència digna de Joan Clos o Federico Trillo: l’empresa és sueca, però a Wall Street li van donar la benvinguda amb la bandera de Suïssa-. Els beneficiaris de la música en streaming són les discogràfiques, començant per la plusvàlua que han obtingut amb l’inici de la cotització perquè entre Sony, Warner i Universal són propietàries d’un 13% del capital de Spotify. A Music Business Worldwide calculen que els artistes s’enduen al voltant del 18% del que ingressen les discogràfiques, però el repartiment entre els milers d’intèrprets contractats fa que la gran majoria dels diners vagin a les superestrelles que tots tenim al cap.

Una altra cosa són les diferències entre serveis. Statista ha comparat quant paguen les principals plataformes a les discogràfiques per cada stream i hi ha diferències considerables: el més esplèndid és Xbox Music (0,0273 dòlars per audició), 37 vegades més que YouTube, el més garrepa (0,00074 dòlars). El citat Spotify liquida 0,00397 dòlars per stream, la meitat que Apple Music (0,00783 dòlars). Si sou músics, tingueu-ho present a l’hora de fer promoció.