La crisi de preus

Sobre l’oli d’oliva: em sap greu donar males notícies

Previsiblement, la sequera augmentarà el preu dels aliments

2 min
Un setrill d'oli d'oliva.

BarcelonaSi heu anat a fer la compra en les últimes setmanes, us heu pogut trobar autèntiques bogeries en els preus. En especial, en el de l’oli d’oliva. S’ha fet viral i amb tota la raó. El litre ronda entre els 8 i els 10 euros: més del doble que fa un any.

El preu d’un producte sempre dependrà de la suma dels costos agregats i el marge que se li apliqui. En el cas de l’oli, els factors són diversos: falta d’estocs per una mala producció que incrementa el preu de la matèria primera i els costos del transport, entre d’altres.

Encara que sembli estrambòtic, l’oli d’oliva de l’estat dona voltes per Europa abans d’arribar al consumidor final. És habitual produir-lo a Andalusia, portar-lo a Itàlia en cisternes per al seu envasat i vendre’l a Sevilla. Tot molt ecològic, oi? I, per descomptat, tot aquest procés costa diners, i més amb el combustible en màxims. De la cadena de producció hi guanya tothom i, no cal dir-ho, ho acaba pagant el client final, ja siguem nosaltres mateixos o la restauració. 

Però llavors, a Irlanda per què val només 4 euros? El motiu és senzill: l’estoc que es fa servir en altres països no és d’aquest any, sinó que està produït en anys anteriors i, per tant, l’oliva en si era més econòmica. 

Per desgràcia, l’oli és només el preludi del que passarà amb els aliments en els mesos vinents. Em sap greu donar males notícies però amb la sequera (o climes extrems com els de Grècia), l’agricultura i la nostra butxaca en patiran les conseqüències. De moment, sembla que l’hivern serà dur, amb preus d’aliments bàsics disparats. Com era d’esperar, mesures com suprimir l’IVA no han servit de res perquè els increments dels preus ja són superiors. 

Amb tot, una bona notícia: sort n’hem tingut de l’excepció ibèrica en el preu de la llum; si no, haguéssim tingut un veritable còctel explosiu per a les famílies. Només cal mirar les inflacions a l’est d’Europa, del voltant del 20%, quan aquí estem al 5%.  

stats