Seguim recaptant: tres euros per paquet internacional
Aquesta setmana la Unió Europea ha aprovat una nova mesura aranzelària: cobrar tres euros per cada paquet internacional que arribi al territori europeu amb un valor inferior als 150 euros. Tot i que no s’explicita obertament, el focus és evident: les grans plataformes d’e-commerce asiàtiques, com ara Shein o Temu. La pregunta és inevitable: servirà realment aquesta mesura?
D’entrada, l’aranzel actua com a element de contrapès. Aquestes plataformes es beneficien de subvencions del govern xinès destinades a incentivar les exportacions, fet que els permet oferir uns costos de transport pràcticament irrisoris, sovint gratuïts per al consumidor final. A això s’hi suma que molts dels seus productes tenen preus molt més competitius que els europeus. La combinació de preus baixos i enviaments barats fa que comprar-hi resulti especialment atractiu. Qui no ha vist, per exemple, estris de cuina per només un euro enviats directament des de la Xina fins a casa?
Ara bé, cal posar el focus en el consumidor. Un sobrecost de tres euros canviarà realment el seu comportament de compra? Probablement no, si es posa en relació amb el preu final. Un encàrrec que abans costava 20 euros, ara en costarà 23, i continuarà sent més barat que adquirir el mateix producte a Europa. Tot i això, sí que és previsible una reducció en el nombre de paquets: si cada enviament té un cost fix, el més lògic serà agrupar comandes i reduir la freqüència dels encàrrecs. En aquest sentit, la mesura podria tenir un impacte positiu en termes de sostenibilitat.
Malgrat tot, el caràcter de la iniciativa sembla sobretot recaptatori. Un impost més que, en última instància, acaba assumint el ciutadà. I aquí apareix una altra qüestió rellevant: a quin perfil d’usuari s’està carregant aquest cost? Majoritàriament, a persones joves amb recursos econòmics limitats.
