Ja no ens queden líders
Des de l’inici de la pandèmia segueixo els resultats d’una enquesta que es fa un parell de vegades al mes. La temàtica és el covid-19 i mostra com nosaltres, humils ciutadans, anem reaccionant a poc a poc a aquest llarg malson. És una espècie de termòmetre del que pensem, de com ens comportem, i anticipa com actuarem en els propers mesos.
Les dades que observo durant les darreres setmanes em sorprenen molt i em preocupen més. Tot i que tenim vacunes eficaces validades, i tot i que ja comencen a arribar i a ser administrades (ja discutirem un altre dia com ho estem fent, tot això), no sembla que la percepció majoritària sigui gaire positiva sobre l’impacte que tot això tindrà.
Només un 20% dels enquestats pensen que a partir d’ara la situació a Espanya millorarà. Només un 21% afirmen que els nivells globals de salut progressaran. Només un 11% pensen que l’economia millorarà. Dades idèntiques a les que teníem fa sis mesos.
En el mateix estudi, quan al juliol es preguntava quant de temps faltava per tornar a la normalitat precovid-19, el 65% deien que faltava més d’un any. Doncs bé, ara, tot i que tenim vacuna, un 69% encara pensen que ens falta un llarg any per tornar al món que coneixíem abans.
La situació em recorda aquell entrenador, Van Gaal, i la seva cèlebre frase, “ ¡Siempre negativo, nunca positivo! ”. Crec que ens cal canviar el xip. Necessitem algú que ens recordi que mig món ha estat treballant per obtenir en temps rècord l’antídot del virus i que ja el tenim aquí. I que no en tenim una, de vacuna. En tenim diverses. I aquest mateix algú ens hauria de convèncer d’allò que escrivíem al llunyà mes de març: “Ens en sortirem”. Això ens canviaria la percepció, i amb la percepció ens canviaria la vida demà mateix. Però per fer tot això caldria que aquest algú fos un líder creïble. Un líder dels de veritat. I potser ja no ens en queden, d’aquests.
