La butxaca

Interessos més alts a curt termini: una anomalia que ens ha de preocupar

L'economista Andrei Boar explica per què ara es remuneren millor els dipòsits més breus

2 min
La Gran Recessió De les oficines bancàries

Anem al banc i preguntem pels diferents dipòsits que hi ha disponibles. Anem a mirar la renda fixa: les lletres del Tresor a 6 mesos i els bons a 5 anys. I sorpresa: ens paguen més interessos a curt termini que a llarg termini. Per exemple, l’estat espanyol ens paga més interessos per una lletra del Tresor a 6 mesos (3,58%) que el seu bo a 5 anys (2,83%). El mateix, amb un dipòsit a 6 mesos (3%) o a 2 anys (2,4%).

En primer lloc, podríem pensar que no té sentit. Els interessos de qualsevol inversió depenen, per un costat, del risc i, per l’altre, del temps. Penseu-hi: ¿li cobraríeu el mateix a una persona a qui deixeu diners per dos mesos o per dos anys? A més temps, més retribució. Aquesta simplificació entre el temps i el risc és el que coneixem com la corba de tipus i que, a la pràctica, depèn de l’expectativa futura dels inversors en relació als tipus d’interès.

Actualment, però, tant el deute com els dipòsits es paguen més a curt termini. Ens trobem damunt d’un fenomen que coneixem en economia com la corba de tipus invertida. A febrer del 2024 tenim els tipus d’interès en màxims de l’última dècada. Ara bé, tothom sap que a partir de l’estiu (i potser fins i tot abans) els tipus començaran a baixar a Europa tot i que segurament s’estabilitzaran al voltant de l’1-2%. Per tant, si sabem que d'aquí un any els tipus seran la meitat, per què no ens avancem respecte al que retribuïm pel deute de l’any vinent?

Aquesta expectativa futura de tipus d’interès baixos és el que provoca que la corba de tipus estigui invertida de cara al 2025. Al llarg de la història econòmica moderna, aquest fenomen ha succeït en 10 ocasions i ha acabat sempre en una recessió econòmica. Cert és, però, que vivint una situació econòmica excepcional és possible que acabem evitant una crisi. 

stats