¿Innovació o pura nostàlgia?

Som a l’època de Spotify, Apple i Amazon Music. Grans multinacionals que amb la música generen beneficis amb els quals fins i tot es converteixen en espònsors dels grans equips de futbol del món i posen cognom a vells estadis com el Camp Nou.

El servei de música d’aquestes aplicacions de streaming és francament bo. Per subscripcions mensuals a partir de 4,99 euros al mes, podem accedir a una biblioteca de més de 90 milions de cançons, gaudir d’una qualitat de so inigualable -l’anomenat so “sense pèrdua”-, i hi podem accedir al telèfon, a la tablet, a l’ordinador, a la televisió... A casa i mentre ens movem. Un servei immillorable.

Doncs bé, al mateix temps que la tecnologia i la digitalització han revolucionat el món de la música, la venda dels vells discos de vinil ha arribat el 2021 al seu nivell més alt dels darrers 30 anys. Ja fa 14 anys que les vendes de discos pugen sense parar, i ja són el 23% de tots els àlbums venuts l’any passat en un mercat tan competitiu en el món de la música com el britànic. El seu èxit, ¿és amor pel so imperfecte? ¿Pel ritual? ¿Pel lloc físic on els escoltem?

Quan veig el cas del vinil, no em sorprèn l’invent que més m’ha cridat l’atenció darrerament. En diuen dragona i es tracta d’un aparell que imprimeix al moment llibres on demand, llibres exprés. Arribem a la llibreria, busquem el llibre que tenim al cap i, si no el tenen a l’establiment, ens l’imprimeixen a l’acte i ens l’emportem cap a casa.

A l’època del Kindle d’Amazon, que pot emmagatzemar milers de llibres, o de l’Audible, que ens els llegeix mentre nosaltres només hem d’escoltar, el llibre físic no només no desapareix sinó que la innovació ens permetrà que ens els imprimeixin per continuar fent el que sempre hem fet: llegir llibres que facin olor de llibres, amb pàgines blanques que un dia acabaran sent grogues. D’aquest ressorgiment del vinil i dels llibres físics ¿en diem innovació o preferiu dir-ne nostàlgia?