Ingressos passius i préstecs: estratègies per fer treballar els diners
Imagineu-vos que disposeu de 50.000 euros al compte i heu de fer un pagament exactament d'aquesta quantitat per adquirir un cotxe. Davant vostre hi ha dues opcions: pagar-ho tot al comptat o bé sol·licitar un finançament pel mateix import. La primera opció sembla la més segura, ja que ens allibera de qualsevol obligació futura, però alhora ens descapitalitza i ens deixa sense estalvis disponibles. En canvi, la segona opció ens permet mantenir els 50.000 euros al compte i pagar el vehicle mitjançant quotes. El secret està en el rendiment que puguem obtenir d'aquests diners.
Si el préstec té un interès del 5% i nosaltres aconseguim una rendibilitat del 10%, no només cobrim els interessos, sinó que també compensem part de l’amortització del capital. Per contra, si els estalvis no generen cap rendiment, estarem perdent poder adquisitiu, encara que guanyem temps en disposar del capital líquid.
Aquesta és una de les estratègies vinculades al que anomenem ingressos passius, és a dir, aquells que es generen a partir del capital invertit. Si l’estratègia del finançament funciona i, amb els ingressos actius (el salari), podem assumir les quotes, al final del període haurem pagat el cotxe i encara disposarem dels 50.000 euros invertits.
El mateix raonament s’aplica a l’amortització anticipada dels préstecs. Té sentit amortitzar de manera accelerada una hipoteca amb un interès de l’1,5%? En cap cas: aquest capital es pot aprofitar millor en altres inversions, ja que el cost del finançament és gairebé nul. Ara bé, val la pena amortitzar un préstec personal amb un interès del 12%? Sens dubte, perquè obtenir una rendibilitat superior als nostres estalvis seria molt més difícil i arriscat.
En definitiva, la clau està a entendre el cost real dels diners i posar-lo a treballar a favor nostre.
