El fràgil equilibri entre oferta i demanda

En aquestes darreres setmanes s’observen senyals clars de la re- presa econòmica i les dades d’atur a nivell estatal en són un bon exemple. Al juny, fins a 166.900 persones s’han incorporat al mercat de treball i ja veníem d’un maig amb una reducció de l’atur de 129.400 persones.

Si observem el nombre de desocupats i hi afegim el nombre de persones afectades per un expedient temporal de regulació d’ocupació (ERTO) i els autònoms que es- tan cobrant la prestació extraordinària, ens situem en 4,2 milions de persones. Són moltes encara, però també un 12% menys de les que es trobaven en aquesta situació al maig. La demanda s’està normalitzant en els sectors impactats per la pandèmia i això es nota.

Però ara sembla que, un cop normalitzada la demanda, el problema serà d’oferta. Falten microxips i semiconductors i en les darreres setmanes s’han hagut d’aturar moltes línies de muntatge dels cotxes que els fan servir. També falten ampolles de vidre i taps per a la indústria de les begudes alcohòliques. Falta alumini per fer les llaunes de cervesa que beurem a les terrasses aquest estiu, plàstic per a les ampolles d’aigua i contenidors per al transport marítim a tot el món. Tot això està disparant els preus de moltes primeres matèries... L’acer ha multiplicat el preu per cinc aquest any, el ferro puja un 114%, el coure un 65%, l’alumini un 15%...

No havíem passat mai per una aturada tan general de l’economia mundial. La incertesa que hem gestionat ha obligat totes les empreses a reduir al màxim les copres de matèries i els estocs s’han anat reduint a tot arreu. Ara es confirma que ens ha faltat anticipar-nos-hi i planificar la represa. Tots a córrer, mentre arriben comandes massives sabent que les capacitats actuals no seran suficients. Ja se sap que l’economia és un joc d’equilibris entre l’oferta i la demanda, i sembla que venen mesos complicats per tornar a aquest fràgil equilibri. S’acosten revolts.