El primer examen de l’any

Mentre gaudíem d’aquesta segona Setmana Santa de pandèmia, les empreses tancaven el primer trimestre de l’any. Tot i que cada tancament de mes és com un test, tancar el primer trimestre no és un test qualsevol. De fet, és com passar el primer examen seriós de l’any. On som respecte l’any passat? I contra el pressupost? Farem l’any?

Aquesta vegada, pocs l’han encertat i la majoria són ben lluny del pressupost. Moltes empreses l’havien preparat en un moment d’eufòria en què els assajos clínics ja havien validat l’eficàcia de les vacunes i havien de començar les inoculacions. Hi havia optimisme i els mànagers es llançaven cap al 2021 amb ganes de recuperar la normalitat perduda. El 2021 havia de ser com tornar al 2019.

Passats pocs mesos, la realitat no té res a veure amb les previsions que s’havien fet. Hem tingut tercera onada, molts treballadors han tornat als ERTOs que havien abandonat durant l’estiu i per acabar-ho d’adobar sembla que tornem a activar les restriccions per evitar que la quarta onada arribi amb un nou impacte per a l’economia i la salut de la ciutadania.

I ja hi tornem a ser: s’ha de refer el pressupost, fer una nova estimació, hem de treballar diferents escenaris i hem de preparar el pla E (el B, el C i el D ja els hem cremat en aquests tres primers mesos). I així molts perdran el temps en els propers dies: fent números. Malauradament, el context és tan fràgil i tan volàtil, que d’escenaris i nous pressupostos en podríem fer un cada setmana i ni així l’encertaríem.

Els que ho estan fent bé miren només un parell de coses: que la caixa els permeti fer front a tots els pagaments a curt termini i que totes les idees que sorgeixen en aquest període de dubtes siguin els pilars del desenvolupament futur del seu negoci. Aquests, amb pocs escenaris i pocs números, són els que sortiran d’aquesta crisi reforçats.