L’error

Pensareu que soc idiota. Fa cosa d’uns dies he comès un error d’aquells èpics, dels que et passen als malsons. En realitat no és el primer cop que el cometo, però com podeu comprendre mai m’havia passat amb la magnitud actual. El cas és que he fet una transferència de 30.400 euros al compte equivocat.

Al locus de control extern (aquella veu que et fa dir “m’han suspès”), he de dir que la plataforma de banca online del Sabadell, un banc amb el qual estem començant a treballar molt més sovint, està totalment endimoniada. Primer de tot, perquè no és com la de La Caixa, que ja conec i que utilitzo a la velocitat del llamp, i no hi ha dret. A més a més, quan t’estàs més de vint segons sense tocar cap botó, la plataforma et fa fora sense compassió i t’obliga a tornar a entrar un cop i un altre a la posició global. Quan vaig cometre l’error passaven moltes coses al voltant meu, que no em van permetre concentrar-me en el que feia.

Al locus de control intern (allò que et fa dir “he aprovat”), hi ha molts més factors, però el principal de tots és que soc idiota. Com que no domino la plataforma, en comptes de fer una transferència entre dues de les nostres societats (tornant 30.400 euros de deute entre elles) vaig repetir la transferència equivocada. Així, al proveïdor al qual li acabava de pagar uns 10.000 euros l’hi he acabat pagant més de 40.000 euros. No estava prou concentrada, no vaig fer les comprovacions pertinents per a una transferència tan gran i vaig tenir un excés de confiança.

Acostumada a utilitzar els ordinadors des dels dotze anys, el primer que penses quan et passa una cosa així és “on és el control + Z de tota la vida?” No sabeu que increïble que seria ara la meva vida i la meva pròpia empresa si pogués tornar enrere cada cop que he comès un error important. Llàstima que no hi hagi això de desfer l’última acció. Deixo la petició a qui correspongui, ara que hi ha nou govern a l’Estat...