‘Drakarys!’

Game of thrones s’ha acabat. Com Twin Peaks, Mad Men o Dallas, estic segura de que la sèrie de la HBO marcarà una època. De fet, milions de persones a tot el món esperaven cada setmana els capítols de l’última temporada. Incloent-hi una servidora. Atenció espòilers!

El cas és que, entre altres factors, la sèrie m’havia enganxat per una raó més aviat personal: a Game of thrones. De fet, en el gran duel final n’hi havia tres: la més que dolenta Cersei Lannister, la sempre desconfiada Sansa Stark i Daenerys Targaryen, una ambiciosa aristòcrata vinguda a menys que anava pel camí d’aconseguir recuperar la posició de la seva família, i que a més portava al món un missatge d’esperança. La khaleesi va enamorar molts enemics i milions d’espectadors: uns quants han posat Daenerys a les seves filles (sense comentaris).

Però en el penúltim capítol de la sèrie, D.B. Weiss i David Benioff dibuixen una Daenerys que caricaturitza les dones poderoses amb tots els tòpics de sempre: il·lògiques, venjatives, sense estratègia… amb tots els defectes dels homes i d’altres d’afegits. Es podria resumir dient que la mare dels dragons tenia la regla i va decidir arrasar una ciutat i matar milers d’innocents.

Com va dir Stephen King, és evident que el final d’una sèrie com aquesta no pot agradar a tothom, però com a dona empresària haig de dir a Weiss i Benioff: drakarys! El poder femení és una cosa ben nova per a la qual les dones fa temps que ens preparem: primer podent votar, després tenint una vida professional normal i ara fins i tot manant. Però el més important és que és una cosa nova a la qual tots ens hem d’acostumar.

En els mons de la política i el poder, no és pas que els homes ho hagin fet tan bé, oi? No obstant, l’expectativa, sigui en una sèrie de televisió o en la vida real, és que les dones realment poderoses ho faran pitjor que els homes. No patiu (patim): les expectatives baixes sempre són un avantatge.